RE: Amb quin tipus...

Bon dia,
Jo empro Arial, 11

és deformació professional, és la que empro per a treballar i ja hi estic avesat.

Que passeu un bon dia, que avui estaré fora, pels puestus.

Hi ha dues menes de tipografies, les que tenen "serif" i les que no, anomenades "sans serif". Són termes de l'època que les foneries franceses dominaven el mercat de les lletres d'impremta.
Serif, són aquelles potetes que adornen els extrems dels pals de les lletres. Tipografies amb serif útils per a textos són la "Times" amb diverses variants, la "Garamond", "Bookman", "New Century", "New York", "Palatino", "Vera serif", "Benguiat" i molts més altres tipus.
Tipografies sense serif adequades per a llibres poden ser: "Helvetica" (i una mala còpia anomenada "Arial"), "Futura", "Geneva", "Gil Sans", "Optima", "Tahoma", "Trebuchet", "Vera", "Verdana"…
De totes aquestes lletres, n'hi ha algunes dissenyades per a ser llegibles a pantalla en detriment del seu aspecte quan s'imprimeixen sobre paper. Són per exemple: "New York", "Geneva", "Tahoma" o "Verdana".
La creença general és que sobre pantalla es llegeixen millor les lletres "sans serif" però que en paper queden millor les "serif". Objectivament, en paper, les lletres "serif" es llegeixen en mitjana un dos o tres per cent més ràpid que les altres.
D'altra banda, barrejar les dues famílies de lletres pot ser adequat quan es vol distingir entre text principal i notes, o per a titulars.
La norma de molts dissenyadors és doncs: per a paper, el text principal va en "serif", els titulars de mida gran i els requadres en "sans serif". Tendència qwue s'inverteix quan es dissenya per a pantalla.
El cos de la lletra, depèn de la tipografia. En contra del que es creu no és exactament la mida de la lletra, sinó l'espai entre dues linies en escriptura normal. Hi ha lletres com per exemple "Garamond" que en cos 12 semblen més petites que una "Bookman" 10.
En la lletra que personalment jo faig servir hi intervé un factor econòmic:
Si jo he de pagar el paper i les còpies, faig servir lletres que ocupin poc com "Garamond" o "Helvetica Narrow".
Si em paguen pel nombre de planes que escric, quasi segur que empraré "Benguiat"
Com a exemple, ara mateix tinc per aquí un text que en "Garamond" (12) ocupa 6 pàgines; en "Times New Roman" o "Helvetica" o "Arial" 8,5; en "Bookman" 9; i finalment en "Verrdana" o "Benguiat" 10,5.
Les diferències són considerables.
Per escriure a la pantalla de l'ordinador, jo acostumo a emprar "Vera" 12. A vegades "Verdana" o "Geneva", però mai lletres amb serif llevat de textos científics amb fórmules i lletres gregues.
Penseu que un dissenyador normalet, en general pot tenir més de dues mil tipografies diferents.

Qüestió de gustos, prefereixo la 12
o ghotic new roman, depèn del moment o el context no creus?