per a pluja (o una explicació d'un poema raro)

Primer de tot, gràcies pel comentari i per la teva sinceritat. :P

Després, sobre el poema mateix, no crec que sigui el cas que descrius -que conec perfectament i em fa molta ràbia-. L'única cosa que podria ajudar a entendre'l una mica més és que forma una mena de trilogia conceptual amb el meu "poema sense títol", "el meu cor arrossega..." (el que has comentat) i "algú dirà", en aquest ordre.

Els tres comparteixen, bàsicament, l'estil del poema, el fet d'intercalar una mena de monòleg sense destinatari clar i una veu narradora. Si el que diu la veu no sembla tenir massa sentit en si mateix ni amb el que passa al seu voltant, és perquè és l'efecte desitjat; no hi ha cap situació precisa a entendre més enllà del que s'hi diu, i intento transmetre més unes sensacions que no pas descriure res en concret.

I pel que fa al poema en concret, en realitat és força senzill: parla un home en tercera persona, que compara el seu cor amb la sequera de la seva terra i amb un desert (la sequera mateixa, exagerada). Els "miratges de pluges torrencials" són els seus desitjos, que esclati l'aigua de forma violenta. La "condemna en flama", és clar, és el foc, al qual el cor, com la terra assolada per la sequera, es veu condemnat.

Espero haver-te aclarit els dubtes, sobretot el que volia fer veure és que no havia creat un "poema biogràfic de l'autor sense el cervell del qual no es pot interpretar".