Detall intervenció

Papallona

Intervenció de: pentinella | 08-11-2010


Gràcil meravella
sorgida de l'aire
vida nova alegre,
esplendor i color,
voleies feliç
entre flors i arbres
i de les corol·les
libes el licor.
Pertanys al reialme
subtil i volàtil
dels éssers eteris
plens de concreció,
i l'hàlit que escampes
de bellesa intacta
corprèn i traspassa
la nostra emoció.


Respostes

  • Coronant la flor
    joandemataro | 02/11/2010 a les 20:11

    Perfecció de forma i color,
    simetria pura,
    exactitud natural.

    La papallona desplega
    la seva imponent bellesa
    i corona la flor
    que li ofereix , entregada, l'ambrosia del seu calze.

    Després , amb l'energia renovada,
    esclata la vida,
    la papallona l'escamparà
    mentre pinta l'aire de colors
    tot volant com un estel capritxós .

  • RE: RPV 148
    rnbonet | 04/11/2010 a les 21:49

    VESPRE DE CONTALLA ANTIGA
    (amb vol de papallona)

    Mentre la pau s'espolsa entre el romaní i la menta
    i la llum de la tarda es recolza en els àlbers
    mullats de càntics,
    -rierols de vent i de tovor, encegats de tu-;
    mentre l'espígol ateny el sol de matinada
    amb cadència de núvols salpant prestos pel blau,
    - de papallona ales -, un lladruc de plor,
    de nit, engreixant el silenci al cor del bosc
    com una pedra, marcint paraules, emmudint veritats,
    demanaríem, de ficció a realitat,
    una hora d'amor aturant tanta guerra, tanta sang.


    • RE: RE: RPV 148. Ips! ací! (Faltava un vers)
      rnbonet | 05/11/2010 a les 11:33



      VESPRE DE CONTALLA ANTIGA
      (amb vol de papallona)

      Mentre la pau s'espolsa entre el romaní i la menta
      i la llum de la tarda es recolza en els àlbers
      mullats de càntics,
      -rierols de vent i de tovor, encegats de tu-;
      mentre l'espígol ateny el sol de matinada
      amb cadència de núvols salpant prestos pel blau,
      - de papallona ales -, un lladruc de plor,
      de nit, engreixant el silenci al cor del bosc
      com una pedra, marcint paraules, emmudint veritats,
      ompli mig món.
      Demanaríem, de ficció a realitat,
      una hora d'amor aturant tanta guerra, tanta sang.
  • Fugida
    Xantalam | 06/11/2010 a les 01:28

    Entre les ales
    es decanta tenyida
    de sol, ribatge
    i onada. Persegueixo
    esguits de color i aire.

    Entre les ales
    es perd en el silenci.
    I si l'atrapes,
    fuig presta, voladissa,
    deixant crits a la mà.

  • Podries ser (la gènesi de la papallona)
    llamp! | 08/11/2010 a les 00:04

    Podries ser una papallona zebrada,
    un insecte de majestuoses dimensions,
    d'ales amples i curt recorregut,
    de colors intensos, vius o virolats.

    Podries ser silenciosa en aletejar
    encisadora en moure't entre les flors,
    entre lenta i agitada, entre vacil·lant i distreta.
    Podries ser un ésser molt civilitzat.

    Podries ser una nimfa d' estilitzades formes,
    la teva crisàlide deixares enrere,
    el cuc de seda d'on renasqueres
    el teixires en l'anonimat...

    La gènesi de la papallona el fascina, commou el seu cor d'excursionista que recorre àmplies distàncies en busca de la bellesa... feta crepuscle.

    En el seu diari hi escriu:

    "La vida és creativa en sí. La gènesi té mires a l'infinit. La vida natural té caires ben definits, precisos i constants en el temps."

    "El disseny arriba a la seva màxima expressió en l'origen, creixement i adaptació: caracteritzant, emmotllant, perfeccionant el talent i la necessitat dels éssers vius a sobreviure en medis hostils o allunyats i de climes extrems."

    "La vida s'arrela en el més profund dels oceans, en el més profund dels pous, en la més alta muntanya."

    "La vida s'arrapa a tot allò que rep influència dels raigs solars ultraviolats o a la molècula més insignificant d'H2O."

    "La vida és vida on sigui que es produeixi, la vida és vida quan sigui que es produeixi."

    "Temps, Espai, Aigua, Sol, Energia... elements de la vida eterna, perpetuats fins a l'extinció."

    I havent escrit això, tancà el diari i prosseguí el seu viatge.

  • Papallona
    Elau | 08/11/2010 a les 14:03

    Vall de colors vius
    fugissers i més vius
    pel sol i la mica de vent
    de la tarda.
    Què et dirà la nit?
    Què et dirà la claror
    de la lluna?

    Aviat sentiràs que la terra
    és més misteriosa,
    així com les flors
    que estimaves
    i que han marxat lluny.

    Amb tot el teu cos
    dibuixaràs la vall
    que habites.
    No em veuràs,
    potser no seràs tu.
    I la meua olor
    no et dirà res.
  • Papallona a l'infantesa
    Carme Cabús | 08/11/2010 a les 14:23

    Papallona d'infantesa


    Paper de xarol de quan era nena,
    voliaina que feies cabrioles al sol,
    i damunt les flors de frescor serena
    enriquies l'aire amb viva esplendor.

    Tenies la pols de les ales fràgil,
    la mare advertia no tocar-te, no,
    per seguir fruint del teu viure làbil,
    del teu xarol gràcil de joc cadenciós.

    El teu voleiar feia l'aire eteri,
    ni tan sols fregat pel teu càlid vol,
    i em deia la mare que eres el misteri
    que cada estiu feia que naixessin flors.

    Hagués volgut ser dins del món impol·lut
    del teu bell sospir titil·lant al sol,
    dins del teu món tàctil on tot era insòlit,
    alegria intacta, pampalluga, floc.

    I m'extasiaves d'il·lusió i de joia
    i s'embadalien els meus ulls novells:
    tu m'acompanyaves els somnis d'alosa,
    la mare em bressava en els braços seus.


  • Papallona
    pentinella | 08/11/2010 a les 14:25

    Gràcil meravella
    sorgida de l'aire
    vida nova alegre,
    esplendor i color,
    voleies feliç
    entre flors i arbres
    i de les corol·les
    libes el licor.
    Pertanys al reialme
    subtil i volàtil
    dels éssers eteris
    plens de concreció,
    i l'hàlit que escampes
    de bellesa intacta
    corprèn i traspassa
    la nostra emoció.

  • Papallones
    diamant | 08/11/2010 a les 14:28

    D'on ve l'olor d'espígol
    i l'aleteig continu
    dels petons més suaus?

    Com hi ha claror de dia
    i la jove alegria
    dels contes dels infants?

    I quan les papallones
    han vingut així, en ones,
    al meu viure isolat?

    Ha arribat potser l'hora
    que s'obrirà la porta
    del meu redós tancat?

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: