Papallona

Perfecció de forma i color,
simetria pura,
exactitud natural.

La papallona desplega
la seva imponent bellesa
i corona la flor
que li ofereix , entregada, l'ambrosia del seu calze.

Després , amb l'energia renovada,
esclata la vida,
la papallona l'escamparà
mentre pinta l'aire de colors
tot volant com un estel capritxós .

VESPRE DE CONTALLA ANTIGA
(amb vol de papallona)

Mentre la pau s'espolsa entre el romaní i la menta
i la llum de la tarda es recolza en els àlbers
mullats de càntics,
-rierols de vent i de tovor, encegats de tu-;
mentre l'espígol ateny el sol de matinada
amb cadència de núvols salpant prestos pel blau,
- de papallona ales -, un lladruc de plor,
de nit, engreixant el silenci al cor del bosc
com una pedra, marcint paraules, emmudint veritats,
demanaríem, de ficció a realitat,
una hora d'amor aturant tanta guerra, tanta sang.

Entre les ales
es decanta tenyida
de sol, ribatge
i onada. Persegueixo
esguits de color i aire.

Entre les ales
es perd en el silenci.
I si l'atrapes,
fuig presta, voladissa,
deixant crits a la mà.

Podries ser una papallona zebrada,
un insecte de majestuoses dimensions,
d'ales amples i curt recorregut,
de colors intensos, vius o virolats.

Podries ser silenciosa en aletejar
encisadora en moure't entre les flors,
entre lenta i agitada, entre vacil·lant i distreta.
Podries ser un ésser molt civilitzat.

Podries ser una nimfa d' estilitzades formes,
la teva crisàlide deixares enrere,
el cuc de seda d'on renasqueres
el teixires en l'anonimat...

La gènesi de la papallona el fascina, commou el seu cor d'excursionista que recorre àmplies distàncies en busca de la bellesa... feta crepuscle.

En el seu diari hi escriu:

"La vida és creativa en sí. La gènesi té mires a l'infinit. La vida natural té caires ben definits, precisos i constants en el temps."

"El disseny arriba a la seva màxima expressió en l'origen, creixement i adaptació: caracteritzant, emmotllant, perfeccionant el talent i la necessitat dels éssers vius a sobreviure en medis hostils o allunyats i de climes extrems."

"La vida s'arrela en el més profund dels oceans, en el més profund dels pous, en la més alta muntanya."

"La vida s'arrapa a tot allò que rep influència dels raigs solars ultraviolats o a la molècula més insignificant d'H2O."

"La vida és vida on sigui que es produeixi, la vida és vida quan sigui que es produeixi."

"Temps, Espai, Aigua, Sol, Energia... elements de la vida eterna, perpetuats fins a l'extinció."

I havent escrit això, tancà el diari i prosseguí el seu viatge.

Vall de colors vius
fugissers i més vius
pel sol i la mica de vent
de la tarda.
Què et dirà la nit?
Què et dirà la claror
de la lluna?

Aviat sentiràs que la terra
és més misteriosa,
així com les flors
que estimaves
i que han marxat lluny.

Amb tot el teu cos
dibuixaràs la vall
que habites.
No em veuràs,
potser no seràs tu.
I la meua olor
no et dirà res.

Papallona d'infantesa


Paper de xarol de quan era nena,
voliaina que feies cabrioles al sol,
i damunt les flors de frescor serena
enriquies l'aire amb viva esplendor.

Tenies la pols de les ales fràgil,
la mare advertia no tocar-te, no,
per seguir fruint del teu viure làbil,
del teu xarol gràcil de joc cadenciós.

El teu voleiar feia l'aire eteri,
ni tan sols fregat pel teu càlid vol,
i em deia la mare que eres el misteri
que cada estiu feia que naixessin flors.

Hagués volgut ser dins del món impol·lut
del teu bell sospir titil·lant al sol,
dins del teu món tàctil on tot era insòlit,
alegria intacta, pampalluga, floc.

I m'extasiaves d'il·lusió i de joia
i s'embadalien els meus ulls novells:
tu m'acompanyaves els somnis d'alosa,
la mare em bressava en els braços seus.

Gràcil meravella
sorgida de l'aire
vida nova alegre,
esplendor i color,
voleies feliç
entre flors i arbres
i de les corol·les
libes el licor.
Pertanys al reialme
subtil i volàtil
dels éssers eteris
plens de concreció,
i l'hàlit que escampes
de bellesa intacta
corprèn i traspassa
la nostra emoció.

D'on ve l'olor d'espígol
i l'aleteig continu
dels petons més suaus?

Com hi ha claror de dia
i la jove alegria
dels contes dels infants?

I quan les papallones
han vingut així, en ones,
al meu viure isolat?

Ha arribat potser l'hora
que s'obrirà la porta
del meu redós tancat?