moltes gràcies, bocidecel!

Ni temps real,
ni agulles que comptin,
quan tot és tan simple
com deixar seduir-se.

Somia escoltant-te.
Impregna't de somriures.
Imagina el reflex al mirall
i transforma'l.

Dóna't la ma quan et trobis.
Busca't mentre no et vegis.
Identifica't en tu mateix,
i no deixis de perseguir-te

fins que realment et sentis.

Quan t'enlluerni la pròpia imatge
detura el teu pas, i sent-te'n satisfet.
Hauràs aconseguit volar
amb el coratge d'un primer salt.

Condemnat a viure per no saber morir,
Avui el preu de la vida és barat
Si esperes l'esperança amb les buides
Mans ofertes, desertes de demà.
I agonitzes entre ombres.

Però no mors cegat per l'enlluernament
Del desfici que mesura la quantitat
De tristesa que correspon a cada cor.
Només t'atures en la ignomínia
De la senda traçada per l'ignot.

I esperes. Esperes, potser endebades,
Perquè no hi ha res més a fer mentre aprens.

d.