Detall intervenció

MELOREPTE 79. COUNTRY ROADS

Intervenció de: pentinella | 06-10-2009


Estimat amics, us deixo un clàssic per a inspirar-vos: Country roads, de John Denver.



Termini: diumenge a les 10 de la nit.

Bon repte!


Respostes

  • m'agrada :) [em dóna bon rotllo! bones vibracions] Hi vindré! __no+
    kispar fidu | 07/10/2009 a les 13:00

  • llar estimada
    kispar fidu | 07/10/2009 a les 13:12

    m'ha agradat tant que ja sóc aquí! ;)



    llar estimada

    Obre els ulls petita. Cavalca
    i siguis teva, lliure; brama!
    Flama, enlaira't lluny, amunt
    més enllà de les carreteres prohibides
    les cançons oblidades,
    les històries no explicades
    que van quedar enterrades
    en dèbils forces amagades.

    Tendra abraça'm,
    dolça acarícia'm,
    saps que l'escalfor
    la que em mulla les cames
    i em dóna fred als matins
    despertant-me de l'ahir.

    Vine, aquí, bonica, ara.
    Més enllà dels alts arbres,
    les grans muntanyes,
    les cascades.
    Retorna a la terra,
    la que estimes, l'enyorada.
    Amb mans de nina capturada
    en l'instant més precís del record.

    Pertanys a la llar admirada,
    la que et veié per primera vegada
    a la que tu somrigueres
    il·lusionada.

    Obre els ulls bonica,
    la casa torna a ser teva.
    Benvinguda.

    • ok, amb algun petit canvi! millor AQUÍ!
      kispar fidu | 07/10/2009 a les 13:19

      llar estimada

      Obre els ulls petita. Cavalca
      i siguis teva, lliure; brama!
      Flama, enlaira't lluny, amunt
      més enllà de les carreteres prohibides
      les cançons oblidades,
      les històries no explicades
      que van quedar enterrades
      en dèbils forces amagades.

      Tendra abraça'm.
      Dolça acaricia'm.
      Saps que l'escalfor,
      la que em mulla les cames
      i em dóna fred als matins
      despertant-me de l'ahir,
      és teva, vida.

      Vine, aquí, bonica, ara.
      Més enllà dels alts arbres,
      les grans muntanyes,
      les cascades.
      Retorna a la terra,
      la que estimes, l'enyorada.
      Amb mans de nina capturada
      en l'instant més precís del record.

      Pertanys a la llar admirada,
      la que et veié per primera vegada
      a la que tu somrigueres
      il·lusionada.

      Obre els ulls bonica,
      la casa torna a ser teva.
      Benvinguda.

  • I tu no ets aquí
    Galzeran (homefosc) | 10/10/2009 a les 01:25


    L'ample vall aclapara els meus sentits,
    Tanta llum, tanta llum...

    De la mirador on sóc, observo
    els camins que travessen els prats,
    rius de vida seca
    esquitxats de petites felicitats.

    Verds d'ordi per madurar
    encenalls de groc guspirejant.
    Enllà de l'horitzó,
    em vares deixar.

    Tanta llum, tanta llum...
    I no veig els teus ulls.

    I el teu mirar aclaparat
    ja no pot veure els camins,
    qui sap el què veuen
    enllà d'aquest món oblidat.

    La nítida boira s'espesseix
    i esborra tota senyal de vida
    tots els camins oberts,
    i a les palpentes t'orientes.

    Fa mal a la vista.
    Fa mal en el cor
    quant ja no ets aquí
    per respirar aquest aire amb mi.

    Tanta llum, tanta llum...
    I tu no ets aquí.

  • Arbres fosos
    gypsy | 11/10/2009 a les 22:00

    Camins agrestos somriuen
    mentre les valls guaiten celísties
    amb arbres fosos en la nit
    xuclats per la brisa
    de totes les matinades.

    Una llum somorta
    envaeix la planura,
    un caminant es perd
    al bell mig de les ombres
    i dels boscos il·limitats


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: