MELOREPTE 79. COUNTRY ROADS

m'ha agradat tant que ja sóc aquí! ;)



llar estimada

Obre els ulls petita. Cavalca
i siguis teva, lliure; brama!
Flama, enlaira't lluny, amunt
més enllà de les carreteres prohibides
les cançons oblidades,
les històries no explicades
que van quedar enterrades
en dèbils forces amagades.

Tendra abraça'm,
dolça acarícia'm,
saps que l'escalfor
la que em mulla les cames
i em dóna fred als matins
despertant-me de l'ahir.

Vine, aquí, bonica, ara.
Més enllà dels alts arbres,
les grans muntanyes,
les cascades.
Retorna a la terra,
la que estimes, l'enyorada.
Amb mans de nina capturada
en l'instant més precís del record.

Pertanys a la llar admirada,
la que et veié per primera vegada
a la que tu somrigueres
il·lusionada.

Obre els ulls bonica,
la casa torna a ser teva.
Benvinguda.

L'ample vall aclapara els meus sentits,
Tanta llum, tanta llum...

De la mirador on sóc, observo
els camins que travessen els prats,
rius de vida seca
esquitxats de petites felicitats.

Verds d'ordi per madurar
encenalls de groc guspirejant.
Enllà de l'horitzó,
em vares deixar.

Tanta llum, tanta llum...
I no veig els teus ulls.

I el teu mirar aclaparat
ja no pot veure els camins,
qui sap el què veuen
enllà d'aquest món oblidat.

La nítida boira s'espesseix
i esborra tota senyal de vida
tots els camins oberts,
i a les palpentes t'orientes.

Fa mal a la vista.
Fa mal en el cor
quant ja no ets aquí
per respirar aquest aire amb mi.

Tanta llum, tanta llum...
I tu no ets aquí.

Camins agrestos somriuen
mentre les valls guaiten celísties
amb arbres fosos en la nit
xuclats per la brisa
de totes les matinades.

Una llum somorta
envaeix la planura,
un caminant es perd
al bell mig de les ombres
i dels boscos il·limitats