Les meves queixes

Sóc avi i jubilat,per tan em correspon cuidar-me, de tan en tan,de la vigilància i educació dels meus nets,que dit sense orgull són una meravella,pels seus jocs els permeto que facin servir,això si amb cura,el meu calidoscopi de quan era petit i es meravellin del acoloriment i formes canviants de les imatges que poden veure a l'aparell ,també ,per entretenir-los fem dibuixos de modesl naturals ,casi sempre agafats de la cuina,tal com un pebrot,un tomàquet ,un espàrrec o un estri de cuina i que una vegada acabats pengem d'una pissarra enganxant-los amb una xinxeta.Considero que el mèrit de la meva actuació és doble, ja que dues són les" fieretes" que em pertoca de vigilar ,en especial el més petit,que no aixeca un pam de terra pro vol fer el mateix que el seu germà més gran que ja es tot un home de 6 anys,no cal dir que les baralles entre un i altre son bastant sovintajades,per futeses ,i la meva mediació,que no autoritat,es fa del tot imprescindible.És a dir,com a totes les famílies i el mateix que a tots el avis jubilats.