la més bella de les dones

Em parlaves

sense tu saber-ho,
sense jo saber-ho,

de tu,
de la teva maleta,
del teu somni.

Em parlaves,
em parles

d'amor i prou.




Em parles
a cau d'orella
en els malsons

m'escoltes
quan no et dic res

m'agafes
quan tremolo

em mostres
passos de dança
quan ets feliç

agafes la meva mà
hi poses les teves vestidures
perquè les llenci


t'estim

ets amb mi
quan més em cal

t'estim





t'estim






























Sents
la fredor de l'aigua
a tot el cos.

Comences
a tancar els ulls
per veure'hi clar.

Perds
pa i maletes
per caminar a peus descalços.


Escoltes
la dolça veu de l'amor
i la fas teva.


Nedes
al si que t'acull
amb braços de mare verge.

Se t'obren els ulls
a la llum,
se t'omple el cor de vida.

Menges
el cos i la sang,
el cel et nudreix.

L'amor
escolta el teu clam
t'obre les portes de casa. t'estim

Els teus llavis
i els meus es troben
mentre tu i jo
fugim d'estudi.?????????


El teu cor,
la teva ànima,

els trobo
en el teu cos.


M'acostes
a tu,

em mostres
els teus petits i grans tresors,

em toques,
m'acarones,

em dónes,
sense adonar-te'n,

el que més m'agrada
de tu

pols feita vida.

t'estim


































































Et mous,
ell et mou.


Em mires,
t'observo amb els seus ulls.


Et cau el vestit
vols que et vegi,

que els seus ulls
et mirin amb els meus.


Em parles
de maletes desconegudes.

Ell parla per boca teva,
t'escolto amb les seves orelles.


Ens mira,
ens somriu,

ens fa créixer,
ens acosta,
ens despulla,

ens estima.


t'estim


amb les teves mans,
amb els teus ulls,
amb els teus llavis,

vas fent guaret en mi
vas fent de mi
un poeta per tu


sense adonar-te'n
floreixes el camí
que em porta tu

del teu si i del meu
en fas un de sol


tanques els ulls
treus la teva mà del governall
i hi poses la meva

no miro
per veure't tota
per veure com ell
et fa la més bella de les dones

treu la meva mà del timò
hi posa la seva

plegats
anem cap a casa


tu i jo
ja som un en ell

per sempre

t'estim