Jornades FMM 30set i 1 oct

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar l'estrèpit del plom en travessar la templa, i el silenci s'ha trencat definitivament per emparar el tro

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
l'estrèpit del plom en travessar la templa,
i el silenci s'ha trencat definitivament per
emparar el tro

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar l'estrèpit del plom en travessar la templa, i el silenci s'ha trencat definitivament per emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber trobar l'inici

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
l'estrèpit del plom en travessar la templa,
i el silenci s'ha trencat definitivament per
emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber trobar
l'inici

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
l'estrèpit del plom en travessar la templa,
i el silenci s'ha trencat definitivament per
emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
trobar l'inici

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar l'estrèpit del plom en travessar la templa, i el silenci s'ha trencat definitivament per emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber trobar l'inici sense haver de trepitjar la humanitat.

Potser cal repetir de nou els noms d'allò que ens envolta només per situar-nos. Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions i no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri persisteixen més enllà de la demència, fins als límits arran de pell, a flor d'ànima. I ens adonem que no hi ha respostes per a cada pregunta, fragments de vida òrfena.

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.


Per un tret, pas perdut.
I sabrà el món quina immundícia
Corre per aquest país en decadència
Contínua, que esdevé mut...

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.


Per un tret, pas perdut.
I sabrà el món quina immundícia
Corre per aquest país en decadència
Contínua, que esdevé mut...

---

---

---

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

---

---

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.


Per un tret, pas perdut.
I sabrà el món quina immundícia
Corre per aquest país en decadència
Contínua, que esdevé mut...

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.


Per un tret, pas perdut.
I sabrà el món quina immundícia
Corre per aquest país en decadència
Contínua, que esdevé mut...

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.


Per un tret, pas perdut.
I sabrà el món quina immundícia
Corre per aquest país en decadència
Contínua, que esdevé mut...

Impertèrrita instantània

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

Violència

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.
Denúncia

---

Per un tret, pas perdut.
I sabrà el món quina immundícia
Corre per aquest país en decadència
Contínua, que esdevé mut...

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

Violència

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.

Denúncia

---

Per un tret, pas perdut.
I sabrà el món quina immundícia
Corre per aquest país en decadència
Contínua, que esdevé mut...

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

Violència

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.

*
Denúncia

---

Per un tret, pas perdut.
I sabrà el món quina immundícia
Corre per aquest país en decadència
Contínua, que esdevé mut...

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

Violència

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.

*
Denúncia

---

Per un tret, has de fer un pas perdut.
I sabrà el món què és l'home, o allò que queda,
Que corre per aquests marjals en decadència
Contínua, que, amb la seva imatge, esdevé mut.

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

Violència

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.

*
Denúncia

---

Per un tret, has d'inhumar un pas perdut.
I sabrà el món què és l'home, o allò que queda,
Que corre per aquests marjals en decadència
Contínua, que, amb la seva imatge, esdevé mut.

Calla la boca, i parla el revelat, pigmentació
Que porta el nom de la sang, el so del crit,
El ressò del sofriment, de la mort imminent,
La por i el valor, l' aire d'una darrera inspiració

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

In Memoriam Nguyễn Văn Lém

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

---

Violència

---

Potser cal besar el bressol de la Terra per oblidar
L'estrèpit del plom en travessar la templa,
I el silenci s'ha trencat definitivament per
Emparar el tro i l'hecatombe, la immundícia i no saber
Trobar l'inici sense haver de trepitjar la
Humanitat sencera amb plaer.

Potser cal repetir de nou els noms
D'allò que ens envolta només per situar-nos.
Quan el món ha emmudit amb hermètiques maquinacions
I no facilita una sortida ni l'oxigen, l'ofec i el deliri
Persisteixen més enllà de la demència,
Fins als límits arran de pell, a flor d'ànima.
I ens adonem que no hi ha respostes per a cada
Pregunta, fragments de vida òrfena.

*
Denúncia

---

Per un tret, has d'inhumar un pas perdut.
I sabrà el món què és l'home, o allò que queda,
Que corre per aquests marjals en decadència
Contínua, que, amb la seva imatge, esdevé mut.

Calla la boca, i parla el revelat, pigmentació
Que porta el nom de la sang, el so del tot,
El ressò del sofriment, de la mort imminent,
La por i el valor, l' aire d'una darrera inspiració.

I la decrepitud d'aquella carn que resta viva put
Com el cadàver que deixa oblidat, i, quan sent gana, torna a la cleda
I menja la minestra, com qui és innocent, amb vehemència.

Però vindrà el dia. I aquella bala és plom d'una tona, la visió
De milions d'ulls que esguarden cada següent pas, cada gallet que escup llot.
I la vergonyant acció immovilitza l'home -la bèstia- i el torna lent.