jeje

uki, doncs ja dirà alguna cosa! =P

0h!
miro la casa
que no és meva
ni teva, és del món.
Però, només és un dibuix
un enigma, al centre d’un garbuix

Tantes vegades l’he somiat aquest paisatge!

En lloc he trobat res tan transparent, tan innocent?
Una munió d’objectes giren escampats al seu voltant,
el cucut no canta, la música no sona, l’aixeta no raja,
i la regadora no te feina en aquesta eixorca platja.
Andròmines que fan i desfan aquest silenci trist
condemnades a recordar-nos un altre món:
excessiu, esgotador que se’ns enduu i arrossega.
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~