Gràcies Bruixot ;-)

Moltes, moltes gràcies Xavier!! Els teus comentaris són sempre benvinguts per quant inciten a reflexionar, tot oferint un punt de referència diferent que ajuda a millorar

No sabia que "el buit del full en blanc" havia estat tractat en altres ocasions en aquest apartat i, d'alguna manera m'agrada haver pogut aportar un punt de vista més (tot i no tenir consciència d'estar fent-ho). Els bloqueigs, els "problemes" i demés circumstàncies que ens envolten són, en realitat, oportunitats per superar-nos a nosaltres mateixos i, crec que, voler sortir-se'n d'ells es podria dir que quasi bé és tenir la meitat del camí recorregut cap a la solució.

Et demanes, i em demanes, on és el tema ¿...? La tocada de l'ala sóc jo! jejejeje El que volia transmetre (i ja veig que no he aconseguit pas) és que era l'escriptor qui considerava que el coach estava tocat de l'ala.

Sí, tens raó. Potser em vaig identificar massa amb l'escriptor i massa poc amb el lector, passant per alt explicacions necessàries a l'hora d'entendre l'evolució del relat. I es que -al menys a mi- el condicionament del número de paraules als reptes és una qüestió que em provoca un cert neguit. Al principi creia que no seria capaç d'escriure tant i que el meu text no passaria de les 500 paraules... ara, penso que són justament aquestes les que em van mancar!

Que ho facin amb millor o pitjor finalitat, amb més o menys encert, és quelcom que no entraré a discutir perquè escapa al meu coneixement, però et puc assegurar que més d'un coach, pel que fa al seu treball amb l'ésser, s'auto-anomena a sí mateix i a la seva obra com a "coach ontològic" i "coaching ontològic" (p.e. "Coaching Ontológico para Empresas" - Dr. Esteban Pinotti).

El canvi d'idees o enderrocament de creences, suposo que es més aviat un tema d'apreciació, però també em prenc nota ;-) Moltes gràcies de nou, pel teu comentari, pel teu temps i per la teva dedicació!

Petonets de caramel,
Ona