Desdibuixat

Camina el temps i s’atura
quan s’interromp la sorra;
avança el camí i s’atura
quan sojorna el caminant.

La llum fuig vers la foscor
i escampa pampallugues
que els ulls, emmelangits,
contemplen i atresoren.

Adesiara s’esborra el camí,
la llum esdevé foguera i fum,
mentida i miratge punyent:
flocs de cendra, pluja de tristor.

Crema el rostoll maleït
i cauen cendres podrides
que l'infant rep agraït.

Innocents camins, encreuats
en les nostres mirades,
erren el senderi dels fats
entre vides oblidades.

Afirmen sense dubte que som duals eterns,
així és com la certesa ens ha estat erradicada,
més no és verídica la dada,
els de sempre encara dominen els inferns.

Si cau cendra, no te'ls creguis
quan et diguin que és neu,
no els facis cas, no la beguis.
.......................... o morireu.

.

Davant, la imatge tendra
d'una descoberta innocent.
A l'infinit i per tot arreu, la por,
la tenebra del dia a dia.

Neva intensament.

Cauen flocs blancs, espessos,
que voleien per l'espai,
il·luminant la mirada del dubte:

la revolta de la innocència.