Ahir va fer anys que va morir Miguel Hernández

No fa gaire vaig fer una traducció versionada d'un fragment d'un poema seu:

Per a la llibertat, em deslliuro a esclafits
dels qui han arrossegat llur talla per la terra.
I m’allibero a cops, de peus ferits, de braços,
del meu niu i de tot.
Perquè allà on les òrbites balmades apareguin,
hi desarà dos rocs de percepció futura,
i farà que uns nous braços, i cames noves creixin
a la carn esquinçada.
Rebrotaran alades, sense tardor i de saba,
les relíquies del cos que a cada nafra fugen.
Perquè soc com el tronc abatut, que rebrota:
perquè encara tinc vida.