Afanyeu-vos els no tan habituals del repte Clàssic

Ja només queda una setmana per la finalització del termini. El tema és La parella, cosa de la qual gairebé tothom en pot parlar, tan si se'n té com si no se'n té.

....

Mentre em prenc el cafè se m'apropa un infant que fa poc que camina, seguit per la mare. M'hi adreço. Segur que la faig feliç quan veu que li parlo, que el seu fill ja dialoga amb altres persones. Li dic que si ja sap obrir les portes amb les claus (de cotxe) que du a la ma. Ja se que no m'enten però senyala cap a la porta on hi ha el pare amb el cotxet i diu papa. Potser que m'estigui dient que jo sóc un papa com ho és el seu pare; li dic que sí. O potser diu que les claus són del pare. No hi ha paraules. Seguint l'alcorà no miro l'anatomia de la mare (que no passa desapercebuda), cosa que trencaria l'encant del moment. Queda molt satisfeta, enamorada del seu fill: no és per menys. El pare, em penso que aguanta bé la situació tot i que potser estaria més bé en un altre lloc, ara. No es descuida la criatura de dir-me adeu des de la porta, ja en braços de la mare. li responc de lluny, des de la taula.