M'encanta aquest poema i és molt súbtil, què ha passat? què és allò que vas sentir? era un somni, era algo real? m'agrada molt quan es deixa la porta oberta a la interpretació del lector...

A vegades els records es van enfosquint amb el temps i a vegades els records segueixen més vius que mai...crec que és el teu cas que sempre t'estimaràs a l'Òscar per molt temps que passi...

Es nota molt que el trobes a faltar, un fill és el regal més gran que et dona la vida!

Això sí que és amor de mare! tan de bo l'Òscar llegeixi aquest poema quan sigui gran, a mi 'ha emcionat!

M'encanta aquest poema, és el que més m'ha agradat...m'agrada quan dius: estimar és un esperar res a canvi...l'amor no es compra, ni té preu, l'amor es dona sense esperar que l'altre et doni res, l'amor està per sobre de les misèries...

Doncs jo em menjaria el pastís a la llar de foc ara mateix...;)

M'agrada molt el ritme i velocitat que imprimeixes als poeme, sembla com que va d'un lloc a l'altre sense aturar-se...

M'agrada molt tot el que es diu i el que no es diu, hi ha moltes coses que fas que ens imaginem amb les teves paraules...

M'agrada la sensació de velocitat i acceleració que té el poema, és un com un continu que no para mai...

Quasi em poso a plorar! al final, la felicitat al final són aquests petits moments al costat de les persones que t'estimes...M'encanta lo de 'Com ha anat el dia carinyo?"...amb una frase ho dius tot...

Molt xul.los els canvis de registre, és un poema surrealista sense significat, oi?

I quina és aquesta data? nadal, aniversari de l'Òscar, mort de l'Òscar? no queda clar en el poema i et fa sortir el dubte, no sé si era la teva intenció!

Per mi aquest és el més fluix dels 4 nous poemes, sento que no flueix tant bé com els altres tres...tot i així m'agrada molt aquest nou estil que estàs utilitzant!

M'agrada aquesta evolució que estàs fent combinant una mica de narratives i les rimes que tant bé se't donen...t'emplaço a que busquis encara més la "emoció i el sentiment" i, al mateix temps aquests rimes tant ràpides i que et fan trontollar el cap...

M'agrada la velocitat que imprimeixis al poema, vas com saltant d'un lloc a l'altre, però amb un cert sentit, hi ha història darrera i pots anar com ballant mentres vas llegit el poema, a vegades no acabes d'entendre la rima última, però passes a la següent i sembla com si saltis d'un lloc a l'altre...