Què vaig veure?

Un relat de: Noia Targarina


Vaig veure una llar,
mentre vaig amassar un pastís,
i ara pensarem en el dinar,
i donarem una ullada i mirarem si ens agrada
el que mengem,
no és un drama, és una situació de confort,
encendrem una llar de foc i ens trobarem bé,
en sentirem confortables,
no estarem al costat del mar amb les onades,
estarem tranquils a casa nostra,
amb els nostres,
i narrarem una història que tindrà un final,
l'endemà anirem al camp i tallarem una branca,
com un record de la nostra història,
sentirem que hem de ballar una sardana,
amb els membres de la nostra família,
i celebrarem que estem tots junts i en família!

Comentaris

  • pastís[Ofensiu]
    xpont | 09-02-2023 | Valoració: 9

    Doncs jo em menjaria el pastís a la llar de foc ara mateix...;)

  • Un poema d'història [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-02-2023 | Valoració: 10

    Entre amassar el pastís, el dinar, la llar de foc, en la vostra casa, ballant sardanes, que bé ho passeu. Bon poema que sona molt bé.
    Gràcies pel teu comentari al meu poema Pupil·la coral·lina.


    COMUNICAT D'OLGA MERO

    Estimada família, amb molta pena però també amb esperança i fe, que ens ha transmés Hugo Molero, en tot moment, vos transmet que ell ens ha deixat.
    També vos vull transmetre les seues paraules cada vegada que li deia que aquí la família d’Espanya estaven amb ell, que li acompanyem amb les nostres oracions i els nostres pensaments.
    Reseu tots per la seua ànima, que ell ja ens dona l’esperança de viure una altra vida en el cel.
    És important per a tots aquesta oració.

  • Et llegeixo[Ofensiu]
    Prou bé | 07-02-2023

    I sempre m'agrada malgrat que, a vegades, no capto el sentit.
    En aquest sí!
    Amb total cordialitat