Què vaig veure?(2)

Un relat de: Noia Targarina


Vaig veure la gema,
damunt el meu pastís,
ara no podia veure-la
però vaig trobar una guia,
que em deia:
—Que busques el teu pastís o busques la gema?
I per art de màgia d’un mag,
vaig trobar una cosa que mai havia vist,
vaig sentir un mau,
i de sobte va aparèixer la meva mare,
vaig fer el cant del xau-xau,
i em vaig trobar així-així,
No sé si era un maig concret
al final va sortir la iaia!
amb el pastís amb una gema al mig de tot.

Comentaris

  • frenètic[Ofensiu]
    xpont | 09-02-2023 | Valoració: 10

    M'agrada molt el ritme i velocitat que imprimeixes als poeme, sembla com que va d'un lloc a l'altre sense aturar-se...

  • La gema[Ofensiu]
    Prou bé | 09-02-2023

    Amb imaginació i enginy vas confegint uns poemes que no puc deixar de llegir!
    Amb total cordialitat

  • La gema....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 08-02-2023 | Valoració: 10

    que apareix i desapareix per art de màgia, però la iaia sabia on era.

    Divertit aquest poema.

    Una abraçada.

    Rosa.