Ho he probat...

He estat com a mitja hora buscant en diccionaris, enciclopedies, en el google, fins i tot en els teus poemes, en els meus, en els d'altres, en la teua música... Però no ho he aconseguit, no trobe les paraules adients per a expresar el que sento...

Només ho podia fer la imatge de la meua cara, la felicitat que per un moment ha transformat el meu rostre (cosa que en el darrer any res ni ningú ho havia aconseguit), venint-me algun flash de un passat no tan llunyà i que recorde com si fos avui...

Sempre has estat la noia més creativa que conec, continua així... T'ho diu el més gran dels teus admiradors, encara que no ho paregui.

Simplement, gràcies.

Jordi.

PD: Doncs si que podriem quedar per veurens... que jo també he crescut, però em sembla que més a lo ample que a lo llarg :P. Per cert, que pastelós tot plegat, no?