Pel meu segon amor etern

Jo he sentit el mateix però mai ho hagués descrit millor... Una aferrada!!!

Ostres! està molt bé! M'ha encantat! De veritat, és senzill però molt molt profund... I no deixa de mostrar una realitat que sí, diria que fem tots... No oblidar, però tampoc recordar... fins que arriba el moment en que els antics instants ja no ens fan mal...
Senzillament, preciós!
Un petó!!
NoKia

queda alguna emprempta dels amors viscuts.
O missatges, o fotografies que ens recorden el que es va viure plagats... o tots els moments guardats en la memòria. Sempre queda un tros de la persona que hem estimat!

M'ha encantat el teu poema!
Una abraçada!

Anna

lauraaa... de veritat que està molt currat... i és que sí, quan penses en el passat, quan guardes missatges (que jo també ho faig... diria que ho fem tots... però els meus em fan plorar pq ara ja no el tinc amb mi) doncs res... que molt molt bonic tot plegat....

petonassos! a vere quan ens veiem!

AnNna

Ho he probat...

He estat com a mitja hora buscant en diccionaris, enciclopedies, en el google, fins i tot en els teus poemes, en els meus, en els d'altres, en la teua música... Però no ho he aconseguit, no trobe les paraules adients per a expresar el que sento...

Només ho podia fer la imatge de la meua cara, la felicitat que per un moment ha transformat el meu rostre (cosa que en el darrer any res ni ningú ho havia aconseguit), venint-me algun flash de un passat no tan llunyà i que recorde com si fos avui...

Sempre has estat la noia més creativa que conec, continua així... T'ho diu el més gran dels teus admiradors, encara que no ho paregui.

Simplement, gràcies.

Jordi.

PD: Doncs si que podriem quedar per veurens... que jo també he crescut, però em sembla que més a lo ample que a lo llarg :P. Per cert, que pastelós tot plegat, no?

M'ha agradat moltíssim aquest poema! Suposo que és perque tothom guarda retalls dels amors viscuts al calaix de la memòria... però tu has sabut expressar-ho d'una manera preciosa.

No deixes mai de sorpredre'm, Tiamat!

Una abraçada i molta màgia, maca!