Doncs és un relat molt bonic... el trobo molt dolç. Tot i que sembla una família idílica per alguns detallets, també sembla una família que pogués existir avui i ara mateix, també per altres detallets.

Però el temps de la Bruna, és un altre. Potser és un temps subjectiu que no té rellotges sinó un altre tipus de mesura... no sé.