Que bonic!!
Acabar el viatge de la mateixa manera en la que va començar.
Treballant amb gent de la tercera edat vaig tenir l'oportunitat de conèixer molts de relats com aquest. Encara que pareix cruel per a la gent jove, els més grans agraeixen qualsevol segon que els portin al passat. Qualsevol gest o paraula o caricia, un retrat o una prenda, un collar o un anell, els fa feliços i donarien tot el que els quedin per davant per viure els últims moments de la manera que has exposat.
Dic pletòric perquè, és com hem sentiria jo d'acabar així el meu viatge...