És un relat excepcional que magníficament toca el suicidi tradicional que foscament i callada tothom patim. EXTRAORDINARI

Aquest text de la Xisca Riera el trobo excepcional si no fós perquè encara no s'ha desempallegat de la primera persona. Si em sents, o em llegeixes aquestes quatre ratlletes que et posaré, intenta'l escriure en tercera persona. Que les paraules que dius no toquin la teva pell d'estiu i saviesa pquè saps donar amb ela paràgraf final el toc de patacada moral i excepcional que han de tenir els contes perquè arribin al cervell i cor del lector... SEGUIRÉ SI PUC PERQUÈ ENCARA NO SÉ COM VA TOT AIXÒ DE LA INFORMÀTICA LLEGINT COSES TEVES.