Afrodita i Apol·lo mosseguen la mateixa poma per ennuagar-se de la luxúria i la perversitat que els pertoca...què els amagarà el destí aquesta vegada?

Sí, jo també penso que és el millor consell que podries donar a una persona. Sent la vida que tenim per viure..la resta no depèn de tu

Petons!

Nu

D'allò més original, felicitats!
El poema desprèn l'embriaguesa pròpia d'aquest déu pervers..

Nu

com sempre, nomes cal afegir que segueixis aixi

encantador, dolç, irresistible

perque són coses k passen irremediablemen, per sort o per desgracia..xo hem d'apendre a conviure amb elles

una mica de sensibilitat entre tant de terror, una història que ben bé hagués pogut ser vertadera...

la persona en la qual has pensat per fer el poema s'ha de sentir realment afortunada...impressionant

Hola Afrodita m'agradaria dirte que la teva poesia es de les més maques que he llegit.
Crec que tot el que explica està molt ben feta i molt ben expressada , si segueixes aixi pots acabar sen una excel.lent poete.