Tot i ser aquest el teu primer relat l'he llegit despres de " Encara recordo les teves carícies sobre el meu cos", i realment, no sabria dir quin m'agrada més, m'agrada molt com escrius.

una abraçada!

Que trist... es realment precios, m'ha fet emocionar, dol molt veure quan una persona no pot entregar tot l'amor del que disposa perquè no li accepten...

Espero veure mes relats teus ben aviat, una abraçada, i ànims!

Quin poema més tendre..! És molt bonic! Una cosa així només la pot escriure algú que estigui enamorat...!

Moltes gràcies pels comentaris, m'alegra que us hagi agradat i hagi provocat en vosaltres aquestes sensacions.

una abraçada

És tant bo com trist. Preciós

Estimar es qiuelcom meravellós que no s'ha de fer concientment, ja que si es fa així perd tot el seu significat. Un sentiment mai es pot forçar, i precisament per això es tant màgic estar enamorat!

Preciosa obra, produeix benestar només de llegir-la. felicitats!

Moltes felicitats, sincerament, m'ha agradat molt!

Molt cert tot plegat, quantes coses que haurien de ser òbvies als nostre ulls resten invisibles dia a dia...?