mouse

0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 0.00

Últims relats de mouse

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • mouse | 18-12-2006 | Valoració: 10

    El problema és quan portes 20 anys en departaments administratius de diferents empreses fins que un dia ve una multinacional, compra l'empresa i la deslocalitza. I amb 40 complerts estas al carrer. I llavors vas a l'atur i fas cursets d'això i d'allò i et poses al dia. Però tens més de 40, no tens formació univesitària, ni masters, ni 3 idiomes... i ets gran. Estas fora de mercat fins que "temporalment" passes a formar part de la plantilla de dependents d'una botiga. I t'has d'oblidar per sempre més dels horaris d'oficina, de plegar a les 6 de la tarda, de plegar els divendres al migdia, de la cadira, del sou... Et canvien l'americana per la bata, la taula pel taulell, l'ordinador per la caixa registradora... i a més passes a ser mileurista. De 9 a 2 i de 4.30 a 9.00 de dilluns a dissabte, més alguns festius comercials, sense ponts... i sense gaires altres sortides. I encara ets afortunat perquè t'has recuperat i t'has reinserat en el món laboral. i te n'adones del que és passar-se el dia dret,. de cara al públic, atenent aquí i allà, carregant caixes, reposant, repartint, cobrant... I a més, quan portes uns anys te n'adones que la majoria de clients no valoren gens la feina que fas. No se n'adonen que estas lligat tot el dia i tota la setmana. i que has de recollir signatures per a plegar el 24 al migdia. I no pots dir res. Ets dependent i ja se sap; el comerç és així. Encara sort que tanques els diumenges i pots descansar. I que duri. Que duri la feina i puguis seguir durant molts anys. Sempre el mateix. Sense possibilitat de promoció i sense possibilitat de canviar. Sort que de tant en tant, algú que passeja pel carrer i veu que falten dependents i es para a pensar... I potser ja no entra més a comprar a quarts de nou del vespre, i potser el dissabte a les 8 de la tarda pensa que portes 55 hores des de dilluns lligat dret darrera del mostrador amb la bata posada i el somriure disposat a despatxar... I potser fins i tot pensa que amb els mil EUR diumenge només pots fer que descansar per a tornar a començar el dilluns. I despres s'estranyen de que la gent jove no vulgui ni començar!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: