Doncs si, crec fermament en l'exposat al títol. I que queda reflectida en aquesta bonica i sentida poesia que ens proposa la companya. No seria tot molt més fàcil si només ens comprenguéssim? Sense necessitar (ni voler) explicacions. Senzillament donar el suport vital que l'altre necessita de tu si ets l'afortunat que pot compartir la vida amb una persona tant interessants com son les nostres parelles.
Això és per a mi, i crec que per a tu també, benvolguda poeta.
Bé; per acabar dir que jo no hi entenc, de ritmes asonants i consonats. Però hi ha coses que arriben al cor. I aquesta poesia sens dubte sap fer-ho.
Gràcies doncs, Itarildë.