En primer lloc, m'agradaria donar-te les gràcies per la teva benvinguda, m'agrada molt que la gent pugui donar-me la seva opinió i més si és en forma de crítica constructiva, que és com he assimilat els comentaris, crec que tota crítica que no sigui ofensiva és molt més que bona.

En segon lloc, m'agradaria dir que aquest relat em fa recordar vàries coses, perquè la primera part recorda a la importància de l'amistat, i com es perden i se'n troben de noves, i això m'agrada. I la segona, em prevé de que la competitivitat de vegades, supera a la amistat.

Gràcies. Marta_menuda

volia dir que ja m'he decidit, i no " m'he obert una altre conta".

Els entenc tots dos.
Hi han oasis que poden ser preciosos,
però hi han d'altres que fan mal.
Escrius realment bé.
No haguès idt mai que tens la meva edat.
M'agrada molt escriure, però no ho faig ni la meitat de bé que tú, Envejo la bellesa dels teus relats, Però no els hi guardo rencor, són realment molt bonics.

Molt acertat!!!
però el món és música,
un nadó que plora,
o quan una forquilla cau,
el repicar de les onades...
m'has inspirat!!!

Gràcies!

Nona, sóc la Marta,
ja m'he obert una conta,
aniré publicant poesies
tot i que em fa una mica de vergonya
ja que no l'hi arriben ni a la
sola de les sabates a les
teves!

Aquest poema es molt maco!!!
T'estimo molt!