Mars

Un relat de: Marta_menuda

Mars de parets i miralls,
Mars de reines i princesses.
Mars de dubtes naufragiats,
de llàgrimes i tristesa.

Mars amb camins
que fins l'infinit porten
o mars deslluïts
que ploren i ploren.

Cercant el meu mar em trobo.
Alguns fan bé, alguns fan mal.
Alguns són meus i tmabé vostres,
tots són afectes d'un mateix mirall.

Neixen i moren,
vuiden i omplen,
grans o petits
sempre es recorden.

Comentaris

  • Un mar molt personal[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-03-2009

    Per una d'aquelles casualitats típiques de Relatsencatalà he acabat descobrint-te avui: sempre és una bona notícia saber que la família de relataires augmenta, però ho és especialment quan persones joves i amb empenta s'hi afegeixen!

    He triat aquesta obra teva atreta pel títol: per a mi, el mar és un referent constant en la meva vida personal ( ho pots comprobar si mires la meva biografia ) i en molts dels meus escrits; per tant, de seguida m'he sentit impulsada a llegir-ho, i en fer-ho m'he trobat amb un poema molt personal, que demostra que tens un món interior propi i actiu.

    M'ha quedat un interrogant sense resoldre, però... em permets que te l'exposi? Aquí el tens:
    Escrius "Cercant el meu mar em trobo" i em sembla un vers preciós, coincident en essència amb un altre que tinc jo en un poema que es diu Antítesi ( pots veure-ho clicant damunt la paraula en color: si hi vas, fixa't en el vers divuitè! ).
    A continuació afegeixes: "Alguns fan bé, alguns fan mal" i jo no estic segura de qui són aquests "alguns", que podrien ser els "mars deslluits" o els "camins que porten fins a l'infinit" o els "dubtes naufragats"... Bé, si et ve de gust ja m'ho comentaràs.

    Com que encara no fa un mes sencer que vas publicar aquest primer poema, t'envio una abraçada de benvinguda,
    Unaquimera

  • Benvinguda[Ofensiu]
    Calderer | 19-03-2009


    Un poema molt interessant i amb molt de sentiment.

    Lluís

  • Benvinguda Marta.[Ofensiu]
    JOANPG | 06-03-2009 | Valoració: 10

    El sol fet que t'hagis atrevit a publicar ja mereixes la meva admiració. Encare que amb retard et dono la benvinguda i un concell que m'agradaria que seguissis: Fes el que t'acosselli l'avia Nona ja que és una gran persona ( això ja ho saps) i una gran escriptora malgrat que la seva modestia mai li permetrà reconeixer-ho.

    Rep un petonet meu a traversde l'avia Carme.
    Ella et dirà qui sóc. JOANPG.

  • Aineta | 04-03-2009

    Bé marta_menuda, trobo que per ser una noieta tan joveneta (tot i que jo encara ho sóc més), has fet un poema molt expressiu. L'únic que et recomanaria, seria que t'instal·lessis un corrector català, ja que hi ha algunes errades ortogràfiques que podrien fer que alguns relataires et menystinguessin, i això jo no ho voldria, ja que aquest poema no es mereix cap menyspreu. Espero que ben aviat milloris molt.


    Adéu, bonica :P


    Aineta

  • Es bonic [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-02-2009

    però dona la impressió que l'has escrit massa depressa.
    Vols dir que existeix la paraula "naufragiats", o ha estat un error de l'ordinador?
    El poema és profund, tal vegada una mica trist.
    Segueix escrivint, Marta, que ho fas molt bé.
    Änim i endavant!
    Una forta abraçada.
    Nonna.

l´Autor

Foto de perfil de Marta_menuda

Marta_menuda

2 Relats

8 Comentaris

1934 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 21 de gener del 1995, ara mateix tinc 14 anys. M'encanta escriure, però m'agrada fer-ho quan estic molt contenta, o molt trista, o molt enfadada, per que és en aquells moments de més emoció on realment puc escriure el que penso clarament i directament. Una altre de les meves aficions és el rugby, que és on descarrego tot tipus de tensions, i em serveix per conèixer gent i moure'm per altres llocs, que no són només l'institut.

Últims relats de l'autor