T'he descobert tot just fa 10 minuts però m'has ben eclipsat. Descrius situacions quotidianes, amb senzillesa però sempre amb un to màgic que m'encanta.

Un relat fantàstic, de veritat.

Crec que tots hem tingut dies d'aquests en què no saps per quina raó necessites mostrar-te tal i com ets, sense cap tabú, sense reprimir-te per res.

Si ser tu mateix significa ser diferent a la resta, les conseqüències acostumen a ser nefastes. Tot i així, no s'ha de renunciar mai a la pròpia essència. És l'unic veritablement nostre...

(completament d'acord amb l'ambient del metro, és curiòs però crec que la gent quan agafe el metre es transforma)

Felicitats pel teu relat

Marisa

Felicitats

Tot ve d'endins, la melangia, la ilusió, la felicitat, l'odi, la por. La vida i la mort...

Som poderosos, som deus, però sovint ho oblidem.Tenim la força per treure de dintre nostre el Tot i el Res. Tan sols hem d'escollir... (difícil,oi?)

Fantàstic relat, com la resta

Marisa

Hola miquelfustier,

Et felicito pel teu relat, descrius una situació desgraciadament força comuna en la nostra societat, però li dones un toc especial. M'agrade.

Els personatges es senten sols, però qui no és sent sol avui en dia?

Tots estem sols...

Felicitats de nou,

Marisa