Un poema curt, però precís. L'ús de versos curts ha aportat al poema rapidesa i, amb ella, musicalitat. A més a més, el fet de recórrer a les anàfores ha reforçat el sentit del poema (en el "demà" es veurà d'una altra manera el que "avui" ens aclapara) i li ha donat simetria.

Una cordial salutació

Un poema molt bonic. En pocs versos, per mitjà de les comparacions d'elements que tenen quelcom en comú, has estat capaç de transmetre un missatge: la llibertat. Pel que fa al tema, ben cert és el que dius al final del poema: la llibertat no ens la donaran, s'ha de lluitar per ella cada minut, cada moment. O be, tal i com van dir fa temps: la llibertat es pren, no es demana.

M'ha agradat molt aquest relat, sobretot la manera com expresses les idees, ja sigui per mitjà de metàfores o de comparacions. A més a més, el títol s'escau molt amb el text: el silenci dels covards, el silenci d'aquelles persones que miren cap a una altra banda enlloc de fer front les situacions que han quedat a l'aire.

Molt bé, continua així!