La llibertat

Un relat de: Cendra de flor

Fulles seques,
que voleia el vent,
vanes joguines,
en mans del poder.
Rames primes,
que doblega el vent,
lleugeres baldufes,
en mans del poder.
Pedra petita,
que desgasta el corrent,
xica dolçaina,
en mans del poder.
Dones sotmeses,
al servei del marit,
ànimes errants
en mans del poder.
Fulles, rames, pedres,
núvols, gotes, dones
cada segon,
continueu lluitant,
cada minut, ,
torneu a somniar,
cada pas és important,
per aconseguir la llibertat.

Comentaris

  • Cant a la llibertat[Ofensiu]
    Lilàs | 30-09-2010 | Valoració: 10

    Un poema molt bonic. En pocs versos, per mitjà de les comparacions d'elements que tenen quelcom en comú, has estat capaç de transmetre un missatge: la llibertat. Pel que fa al tema, ben cert és el que dius al final del poema: la llibertat no ens la donaran, s'ha de lluitar per ella cada minut, cada moment. O be, tal i com van dir fa temps: la llibertat es pren, no es demana.

  • alt i clar...[Ofensiu]
    joandemataro | 10-09-2010 | Valoració: 10

    la llibertat i la dignitat no han de saber de sexes, ni de races, ni religions...
    gràcies pels teus comenaris,
    una abraçada de mataró
    joan

  • La llibertat és un DRET![Ofensiu]
    onatge | 24-08-2009 | Valoració: 10

    Un poema clar i contundent. Llastimosament conduntent, ho dic en el sentit que encara hi ha una realitat social en la qual t'has pogut inspirar. Aquí les dones pateixen un Burka invisible... però hi és.
    Tot i que no estic d'acor amb això d'un "dia", amb motiu d'aquest dia vaig escriure un poema que és aquest -emsembla que no el tinc a RC-.

    ESDEVINC.


    Esdevinc
    mar i onatge
    quan m'aculls,
    també si em rebutges.

    No vull ser mai
    un abordatge
    ni un esclavatge.
    Només ser el
    vent del camí,
    el pètal de la flor,
    una flama
    del foc,
    una gota
    de la rosada,
    una lletra
    del poema,
    una guspira
    de llum
    en la boira.

    Omplir amb tu
    la copa i brindar
    amb aigua de lluna.
    Ser la petita ombra
    quan vulguis reposar.

    Que la carícia
    floreixi a dos.

    A la mateixa
    barca, dos rems...


    Salut.
    onatge

  • Joc d'imatges[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-03-2009

    És el primer poema que et llegeixo, ja que fins ara havia trobat prosa al teu espai, i m'ha resultat força interessant l'ús que has fet de la repetició d'uns mots determinats per afegir força i contundència a la idea bàsica.

    La recopilació final de les referències que han donat peu a les metàfores té una doble funció que reforça el joc d'imatges femenines, molt efectives.

    Vaig ser a punt de proposar-t'ho quan vaig llegir Amadi, però ara encara ho faig amb més motiu: crec que el meu relat RITUAL t'agradaria, per la teva sensibilitat envers la temàtica.

    Jo continuaré llegint-te, evidentment!

    De dona a dona, t'envio una abraçada,
    Unaquimera

  • La independència[Ofensiu]
    Cendra de flor | 17-03-2009

    El treball i la indpendència econòmica dóna llibertat,. Les dones encara tenim que esforçar-nos molt per aconseguir la igualtat amb l'home.
    Cendra de Flor

  • Una pas endavant![Ofensiu]
    domi1 | 15-03-2009 | Valoració: 10

    M'agrada molt la musicalitat i el ritme del poema, però no se si he entés bé el tema. Què té a veure amb el dia de la dona treballadora?

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Cendra de flor

Cendra de flor

41 Relats

208 Comentaris

40513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Cendra de flor, cendra d'espina,
d'haver cregut, d'haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.

Màrius Torres

M'encanta la dedicatoria del llibre Te deix amor la mar com a penyora de Carme Riera
A Eva, a la dona
Als que no hi són tots...
Als que es passegen del braç de la anormalitat.
Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorba la bellesa...
Però també a tots els altres.

M'agrada escoltar les cançons de Paco Ibanez, sobre tot " palabras para Julia" poema de José Agustín Goytisolo , sobretot quan necessito forces per tirar endavant.