El comento a Menú del dia!

Hola!

i sort que dius que no escrius poesia!

Un menú que fa entrar ganeta... per després posar-se amb les joguines, fantàstic!

poso "i Joguines de dona" també per comparar un parell de coses. Tots dos m'agraden molt i encara potser seria molt interessant. A "Joguines..." les imatges estan molt ben construides estrofa a estrofa, són nítides, fotografiades per un espectador no implicat i aleshores jo com a lector no em poso gaire en situació. Al "Menú..." sí que m'hi poso, m'ho està explicant aquesta dona sensual i això és directament eròtic; les imatges són menys suggerents... no sé per què, potser perquè en lloc de veure els plats vec algú llegint una carta...
En qualsevol cas: m'han encantat!

Lluís

Hola!

el relat està molt ben construit, sents la seva (la del bolet!!!) por, la crueltat dels guerrers... he pensat vàries vegades en la pel.lícula del Mel Gibson, per la sensació d'invasors de poblats que viuen a la selva, que s'apropen ganivet en ma.
I al final... el bolet!!!

Seria molt interessant veure com es contruiria un relat així si tinguéssim des del principi visibilitat dels personatges... es faria molt més difícil, suposo, però si s'aconseguís guanyaria molt perquè al no veure'ls em causa sensació d'incomoditat, com quan un està al cinema i té algú davant que li tapa mitja pantalla.

Que vagi molt bé, passo depressa a llegir-te'n un altre!