Una interessant història, molt ben lligada, que et fa mantenir l'atenció fins al final. Estem totalment d'acord, sense cap mena de dubte l'home és l'animal més perillós, entre moltes altres coses.
Molt bé.

Després de tant de temps esperant poder retrobar-se amb l'objecte al qual pertanyía (o potser era a l'inrevés, l'objecte pertanyia a l'ombra) , l'ombra veu com aquesta situació tan anhelada serveix per a la destrucció d'ambdues.
Per separat haurien pugut tenir una llarga vida. El que les feia especials era precissament l'existència de l'una sense l'altra.
Potser si l'ombra hagués pensat en les conseqüències hauria preferit continuar vagant, refugiant-se en altres objectes. Fins i tot s'hauria pogut tornar aventurera i podria viure experiències excitants. També hi hauria la possibilitat que l'ombra acabés en un contenidor juntament amb un objecte amb el qual no hi tenia cap vincle ( com l'ombra del ruc) .En aquest cas li quedaria la satisfacció que el "seu" objecte seria admirat gràcies a la seva NO existència. O potser tindria certa "enveja". Esten davant d'una ombra egoïsta?
Tant pert tant, penso que hauria estat millor que anés per lliure. ( és el que hauria fet jo en el seu cas).
Això ens demostra que complicat és sovint pendre decisions, no se sap el que és millor.
La importàcnia de saber triar .
Ah!! Per cert , l'opinió de la cadira no compta? Algú sap si ella volia recuperar la seva ombra? Potser li agradava ser diferent, especial i admirada.

Una boníssima crítica, amb un esplèndit to irònic, gairabé sacàstic, que reflecteix perfectament les incoherències i repressions de l'esglèsia. Per molt moderna que sigui no deixa de ser el que és.
El celibat (sigui del tipus que sigui) en la majoria dels casos s'acaba trencant, o no? Com en molts altres ordres de la vida, la qüstió no és el que fas , sinó que se sàpiga que ho has fet. L'esglèsia n'ha donat bona mostra.
M'ha encantat.

Una encantadora convinació de literatura dins la literatura i les reivindicacions sindicals. Un relat enginyós amb una situació realment divertida a ritme de tenora. Una barreja explosiva.
Gràcies per fer-nos riure. Continua.