Celibat

Un relat de: Yurral Salocín

«Txan-txan-txan» Era el final de la musiqueta que donava pas a la tertúlia amb més controvèrsia de tots els canals televisius. El presentador, va tenir fins l'últim instant una "troupe" de maquilladores que es van esvair centèsimes de segon abans que el realitzador digués: «Som a l'aire». En aquell mateix instant la seva fisonomia es va transformar i li va aparèixer el radiant somriure que caracteritza a tothom que surt a la televisió, donant pas a la presentació del tema setmanal.

- Bona nit, senyores i senyors, sóc Esteve López des de «Controvèrsia Compartida» al canal KLP. El tema d'avui és el celibat a l'Església Europea Moderna. Tenim com a convidats -va treure un papers, per a donar-se importància, ja que ho tenia tot escrit en les pantalles hologràfiques del davant - a la meva esquerra tenim el secretari de l'Arquebisbat de Còrdova, Bon Gregorio Behils. - el qual va respondre amb un "bona nit a tota la congregació" i un gest amb el cap - partidari del manteniment del celibat .... - i va deixar uns segons per que en Bon Behils fes un xic d'introducció a la seva posició.

- Darrerament, aquest tema ha suscitat molta controvèrsia, sobre tot per part d'algun sector dins de la mateixa EEM - i va fer una mirada despectiva cap un altre dels convidats, concretament contra en Pa Ricard Ricart - no obstant, des del Concili de Trencament de 2312, data de l'instauració del nou celibat la postura de la Cúria de la EEM i la del mateix Sant Dom, a Brussel·les, és la mateixa: El manteniment del celibat confereix als membres de l'Esglesia la distància, la credibilitat i el rigor, que d'altra manera no seria possible.

- Be doncs, passem al següent convidat, el senyor Ricard Ricart, que és Pa d'u ... - va fer una breu pausa intencionada - vull dir que era Pa d'una congregació, però va ser apartat de la mateixa per propugnar la llibertat de mantenir o cancel·lar els vots de celibat, No és així Pa Ricart?

- Si, tanmateix vull aclarir que la meva postura i la dels membres de la congregació que duia no és la de trencar absolutament amb el vot si no la de flexibilitzar-lo i poder, en la intimitat i de manera moderada fer l'ús que creiem convenient. No volem, com han insidiosament dit algunes instàncies - I aquí va retornar la mirada al Bon - fer de cada moviment una orgia.

- El proper convidat que temin es el sociòleg Henri Lampedusse, especialitzat en temes relacionats amb l'EEM. - El realitzador va passar a càmera5 i el rostre del sociòleg va omplir la pantalla.

El sociòleg, parlava arrossegant les erres fins a fer una g gutural i convertia gairebé totes les paraules planes en agudes. Un accent típicament noruec.

- Bona nit a tothom. - Va fer un gest amb la ma - El tema del celibat, darrerament preocupa a l'EEM, perquè des de fa temps que preocupa a la mateixa societat. Els escàndols, els grups opositors, la postura inflexible de la mateixa Església, etc. El fet important de que en d'altres religions no es faci ... fan que a data d'avui la gent es plantegi la seva conveniència. Perquè, quin és el motiu que va dur als membres de l'Església a no poder / no voler usar els braços ... - Des del Concili de Trencament de 2312, que els membres de l'EEM no podien usar els braços. Sempre es coneixia un Pa o un Bo per la seva figura amb els braços caiguts, immòbils a costat i costat del cos. Fins al punt de que la roba que duien no tenia mànigues.- Uns, diuen que és per l'ús que diu l'EEM que se'n pot fer d'ells, com matar, però ells no els usen ni per a protegir-se. Hi ha hagut Pas morts ofegats per no usar els braços per a nedar, o per no posar-los a terra quan s'entrebancaven ... Quan són novicis poden usar un braç, però, des de l'ordenació que no poden usar-ne mai cap.

- La següent convidada és Felissa Torrent - El va tallar abans no s'esplaiés massa - cap del grup que vetlla per que les persones coixes puguin arribar algun dia a ser Pas. - En aquest cas el realitzador va començar la toma des de terra i resseguint una crossa va arribar a la cara de la convidada

- Bona nit. - I evitant fer un ús dels braços va saludar amb el cap, a l'igual que el Bo i el Pa - La postura nostra és la de l'accés lliure de tothom que estigui capacitat per a fer ofici, i no estem en contra del celibat, el que passa és que nosaltres sols el trenquem per a poder usar les crosses, i no creiem que això ens inhabiliti per la resta, no fem un ús indegut, ni tampoc fem res d'amagat - va dirigir la mirada cap en Bo Ricart, com volent incriminar en aquestes pràctiques a alguns membres de la seva congregació. - Únicament volem que se'ns reconegui el nostre valor. Tingui en compte que molts Pas han estat apartats del l'ofici després d'un accident que els va lesionar. - Un moment - Va interrompre en Bo Behils - aquesta gent no ha estat apartada pel fet de ser coixa, si no per haver trencat el celibat. Quan hom s'ordena Pa sap quines són les seves obligacions i requeriments. Per altra banda - I aquest era un cop baix - no ha estat mai el seu cas. No és així?

- Sí, es clar, - Va dir obviant la seva darrera demanda - vostès volen que un Pa en exercici queda coix no tingui més mobilitat. Com ha de donar servei enclaustrat?

- Nosaltres no posem els «coms». - Va respondre amb sorna - De totes maneres tenen la seva pensió garantida - Garantida sí, - Va dir la Felissa airada - sempre i quan no donin servei i no trenquin el vot. - Evidentment, no pagarem a Pas que el trenquin - Va riure -

El Sociòleg Lampedusse va aixecar la ma per a intervenir de nou - Com havia dit abans, crec que hauríem de fer una mica d'introspecció i veure l'origen. Es creu que etimològicament, la paraula celibat ve de l'Esperanto antic, Cel' objectiu i Bat' cop. És a dir: Colpejar un objectiu. No obstant, hi ha qui defèn que no usen el braços per a no colpejar objectius i n'hi ha que diuen que no els usen per a defendre's quan ells són l'objectiu. Ara bé, la demanda és: Actualment aquesta pràctica, que es va instaurar encara no fa dos segles, cal mantenir-la? La resposta segons el meu criteri és més propera a la d'en Pa Ricart, malgrat no sóc home d'Església ... - i per tant la seva opinió val per res, va apuntar en Bo Behils, amb l'aprovació del cap de la Felissa - Malgrat no sóc home d'Església, estic doctorat en Teologia, li ho recordo, la meva opinió és que la persona que esdevé Pa sempre necessita d'un marit o una muller que li ho faci tot, vestir-lo, donar-li menjar, fins eixugar-li el cul després d'anar al lavabo - això va provocar la hilaritat del públic convidat, i també de més d'un a realització - la qual cosa provoca greus problemes quan algun Pa envidua. Hi ha companys de Pas que ja han fet parella amb dos o tres, i ha d'altres que han abandonat l'ofici al no trobar ningú i haver de triar entre moure els braços o morir-se de gana ... o de cul escaldat - La grada va tornar a esclatar ...

- Li prego que no derivi en temes escatològics senyor Lampedusse - Li va dir a modus d'advertiment, que el sociòleg no va prendre bé..

- Oh! No és escatologia, és la pura realitat ... - Però una mirada d'aquelles que diuen: això va de debò, va ser suficient per tallar el tema i de pas anar a publicitat.

- Tornem a ser al programa després d'aquest breu espai de consells de mercat, té ara la paraula en Pa Ricart.

- Per al·lusions - tots van fer cara de dir; no se quines - voldria contestar al senyor Lampedusse ... Ja fa molts anys que certs requeriments biològics estan solventats de manera automàtica, i això ho sap perfectament ... -No sempre, va contestar el sociòleg -
No, és cert, a algunes missions encara no. Però no en vulgui fer d'un granet una muntanya. Per altra banda, està el tema, del qual se m'ha acusat vetlladament, de propiciar a la meva congregació pràctiques contra natura. Sobre aquest punt, vull deixar clar que mai s'ha demostrat cap acusació en els meus i sí que ha passat a ‘Arquebisbat de Còrdova, on algun Pa, no vull dir el nom, ja que està en la memòria de tots, l'han canviat de congregació cada cop que algú el denunciava d'aquesta mena de fets. Veritat, Bo Behils ... ?

- Tampoc mai es va demostrar rés - va posar cara d'indignat - Al judicis els testimonis que deien que aquest o tal altre Pa, usaven els peus per a fer tasques que els laics fan amb les mans, sempre es van desdir - després d'una important indemnització, va apuntar en Lampedusse - La indemnització, que no era tal, no era per a silenciar ningú, sinó per evitar que l'EEM rebés un mal major amb una propaganda tendenciosa i difosa per - va mirar al Pa Ricart - grups que no estimen l'Església i sols vetllen per tenir un lloc remunerat. I, senyor Esteve, si permet que els convidats llancin acusacions falses, li obrirem un procediment de demanda per danys i perjudicis.

- Sap perfectament, Bo, que la KLP, no es responsabilitza de les opinions vertudes pels convidats. Ni tan sols per la redacció, que com sabrà, disposa d'un ampli assessorament jurídic. - Li va replicar amb severitat el moderador/presentador. El que va provocar que fes cara d'ofès. - Senyora Felissa ... si us plau - va continuar.

- Sí, bé, jo només volia deixar ben establert que des del nostre àmbit, nosaltres, sols fem ús dels braços per substituir les cames, que seria el cas contrari del que s'acusa a aquests degenerats que usen els peus per a fer coses de mans. -Quina diferència hi ha? Va interrompre en Lampedusse, posant cara de sorpresa - Com! Què quina diferència hi ha? Doncs tota, ells tenen les mans hàbils, i no les usen per no trencar el celibat, però a l'hora s'inventen sistemes que produeixen el mateix fet. Si tenen els peus hàbils per agafar una ploma també els hi tenen per agafar un arma. La qual cosa contravén l'esperit del celibat de manera frontal - en Bo Behils somreia complaent a l'escoltar aquests arguments - Nosaltres sols empenyem la roda d'una cadira, o ens recolzem en una crossa. - Bé, - va replicar en Lampedusse - La forma de la crossa i el puny d'una pistola són similars, això pod
ria implicar que tot aquell que porta una crossa pot empunyar una pistola. - Si vol buscar similituds en les formes de les coses no sé on podem acabar - Ha començat vostè per aquest camí - deia en Lampedusse somrient de la seva petita victòria.

L'Esteve López es va dur una ma a l'orella per aïllar-la del soroll ambiental i dirigint-se a la càmera del davant va dir: - hem rebut la primera trucada. Bona nit Girona .... - Va esperar un xic i va repetir amb to de demanda - Girona ???

- Hola, bona nit. Perdoni, però estic una mica nerviosa. Sap? ... - No s'amoïni, parli amb tranquil·litat. Va dir en López - Ai! És que és la primera vegada que parlo a la tele. Sap? I miri que he trucat de vegades ... Bé, jo sols vull dir que no entenc que hi hagi una religió que obligui als seus a no usar una part del cos. Sap? Perquè ... eh ... No la hi va fer també Deu aquesta part, no entenc que la considerin dolenta. Sap? Bé, sols volia dir això. Sap?

En Bo Behils va demanar torn per a contestar aquesta demanda. Potser ell era el més indicat per a dir la postura oficial sobre el tema.

- Sí, miri, el fet de deixar d'usar aquesta part del cos respon a un sacrifici que ha de fer tot home d'Església per apropar-nos a Deu. És més l'home no entendria que els Pas li donessin consell sobre l'ús degut o indegut d'aquesta part del cos si ells mateixos podessin cometre els mateixos errors.

- Bé, tenim un altre trucada. Endavant Olot. Olot? , , Olot? - Es va sentir un tut tut tut - Em penso que hem perdut la trucada. Passem a la següent. Bona nit Premià.

- Sí, hola, bona nit.- La veu d'un noi jove sonava al plató - Jo sols voldria dir que això del celibat potser està mal interpretat.

- Que vol dir amb això? - va preguntar en López per tal de que l'interlocutor no fes massa pauses.

- Doncs, jo, que he viatjat per l'Índia, i allà on n'hi ha tantes de religions me'n vaig trobar amb una en la que el celibat consistia en que els monjos no podien tenir relacions de parella i - En aquell moment tot el plató, en López, els tertulians, el públic assistent, els de les càmeres i fins i tot la dona de la neteja que era a un racó van trencar a riure, i riure, i riure d'aquella manera que no es pot parar. Les llàgrimes de tant riure ennuvolaven els ulls dels convidats.

- S'ho imagina Pa Ricart, no poder tenir parella .... - Va dir en Behils , intentat asserenar-se per tal d'aturar el riure que li començava a fer mal de panxa. Però va afegir equivocadament - A canvi de poder usar les mans ... !!! - Això va provocar que tots els que estaven començant a controlar la hilaritat tornessin a caure-hi de nou.

- Ja ho veig, el Sant Dom dient-me: Pa Felissa ha quedat ordenada, però ha d'agafar el seu marit i llençar-lo a les escombraries. - Tothom rient - Abans em quedo de mestressa de casa.

- I als diaris - Continuà en Ricart - I als diaris posaria: Estadística, noranta de cada cent Pas tenen secretaria i un nebodet a casa. Escolti'm - va dir dirigint-se a l'interlocutor telefònic - Aquesta religió de l'Índia que té gaires adeptes? -de fet no esperava que el contestés i la pregunta era més bé retòrica, ja que de seguida va continuar - Per què amb aquestes condicions no s'hi apunten ni els Sants de guix que hi ha a les capelles. - El riure provocava que les cares de tots estiguessin vermelles i el Pa, el Bo i la Felissa fessin gestos amb el cap per eixugar-se amb els genolls les llàgrimes que els hi regalimaven per la cara.

- Totes les religions imposen algun tipus de restricció als seus acòlits - Va continuar el Lampedusse - Però les restriccions han de ser aconseguibles, al menys en un termini de dies. Ni ha que fan dejú, ni ha que no s'afaiten o pel contrari es depilen totalment, però això de no tenir relacions en comptes de no moure els braços ... quina bestiesa. S'ho imaginen, ara si els hi pica l'esquena es podran gratar ... si els hi pica res més ... s'hauran de fuetejar i dutxar-se amb aigua freda, ha ha ha.

- I fins aquí el debat de la KFL. Fins avui s'havia acabat en discussions, crits, i fins i tot a garrotades, però avui és el primer cop que hem d'acabar sobtadament perquè el riure no ens deixa seguir. I és que de vegades les propostes que ens fan arribar els oients són tan passades de voltes que provoquen reaccions incontrolades i incontrolables. - Deia en López mentre els altres encara feien acudits sobre el tema i es caragolaven de riure - Per tant, bona nit oient de Premia - Va acomiadar qui havia trucat - I bona nit a tothom. El tema de la propera setmana: Són els debats televisats una font de solucions? O sols serveixen per que cada qual es reafirmi en la seva postura? La setmana que ve a «Controvèrsia Compartida»

Comentaris

  • Els rius - SEMPRE - baixent REVUELTOS[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 27-12-2005 | Valoració: 10

    Hola,

    Tinc ganes de fer un article ambvaquest titol

    PAGAR PER VIURE

    Amb la corresponent traducció en angles.

    Els catalans - des de sempre - PAGUEM PER VIURE [ com tu dius] , i gràcies al bon Déu, ens ho podem permetre, perque d'altres , KURDS, PALESTINS,... dissortadament no poden, oi ?

    Gràcies

  • De creences i sentències[Ofensiu]
    Biel Martí | 21-07-2005

    He arribat al teu relat a través d'una recomanació d'un altre relataire. M'ha sorprès la seva estructura i m'ha agradat la seva lectura (sin haberlo deseado..., ja callo). He de dir que en algun moment no sabia qui parlava, perquè els diàlegs es sobreposen constantment, però tota la crítica està molt ben feta, amb una ironia ben trobada i punyent.

    Biel.

  • Disculpa...[Ofensiu]
    DoctorWho | 14-07-2005 | Valoració: 10

    havia oblidat posar-te un 10!
    Gràcies altre cop per la bona estona!

  • No et pots ni imaginar[Ofensiu]
    DoctorWho | 14-07-2005

    la bona estona que m'has fet passar llegint el teu relat.
    Un relat de lectura lleugera, enginyosa (els Pa, els Bo, ... boníssim!) amb un ampli sentit de l'humor i, per si això fos poc, fent una crítica mordaç i molt intel·ligent.
    M'ha encantat! Ara mateix vaig a llegir més relats teus. Felicitats!

    (m'agrada molt també la imatge que has posat en el lloc de la fotografia)

  • he trobat el teu relat [Ofensiu]
    Bruixot | 14-07-2005

    per casualitat i m'ha fet molts gràcia. És irònic, divertit, amè i ben estructurat.
    L'única pega que li veig és el moment en que el teòleg Lampedusse explica que és el celibat.... jo crec que no feia falta explicar-lo tant clarament, i menys tan ràpid en el text....
    La crítica que fas no puc estar-hi més d'acord, el final tambè està molt bé. A vegades estem tant acostumats a certes coses que no ens adonem de la gran toneria que són.
    M'ho he passat molt bé llegint-lo!

  • Genial[Ofensiu]
    Lebasi | 29-04-2005

    Una boníssima crítica, amb un esplèndit to irònic, gairabé sacàstic, que reflecteix perfectament les incoherències i repressions de l'esglèsia. Per molt moderna que sigui no deixa de ser el que és.
    El celibat (sigui del tipus que sigui) en la majoria dels casos s'acaba trencant, o no? Com en molts altres ordres de la vida, la qüstió no és el que fas , sinó que se sàpiga que ho has fet. L'esglèsia n'ha donat bona mostra.
    M'ha encantat.

  • Impressionant[Ofensiu]
    qwark | 16-04-2005

    Un relat amb uns personatges ben caricaturitzats, diàlegs vius i constants genialitats (m'ha agradat això de "esperanto antic"). El final és formidable: una crítica demoledora que deixa l'Església (tant la EEM com l'altra) en el ridícul més espantós, això sí, amb una elegància tal que ningú no s'ho pot prendre malament.