El començament és original i sec, un absurd tipus Calders, encara que penso que va perdent força i aquesta originalitat inicial a mida que va avançant.

M'agrada la presentació de la manera de pensar egípcia, l'home silenciós, etc, encara que no hi estic d'acord, tampoc om es resol la contradicció que representa els robatoris de tombes, crec que aquesta contradicció demostra que la religió era només de la classe dirigent, no com tu vols insinuar una qüestió de mentalitat general. Bé, fora d'aquesta idea i de la del faraó cannibal, una mica fora de lloc, és que sóc una mica perepunyetes, el final m'ha sorprés, no és un daltabaix però n'hi ha de pitjors.

M'agradat aquesta velocitat creixent que adquireix el relat a mida que la pagesa s'adona del que ha fet el marit, frases cada cop més curtes i violentes i tal. No sé si els pagesos podien haver arribat a fer una cosa semblant, és difícil parlar de mentalitats, coneixes però l'època de la que parles, abans de la sentència de Guadalupe, o després, no tots els pagesos es van poder lliurar, oi?