M'ha agradat a mi també llegir-te avui que hi trec el nas per aqui.

M'agradarà trobar el teu nou relat, a veure que tal .. tinc la impresió que poder compartim més d'una experiència, i segur que en podrem parlar.

Ara mateix em costaria escriure el que em passa pel cap sense caure en la sopa d'emocions que han estat els darrers mesos. I m'ha costat molt de sortir-ne.

Rebuig, Amor, Gelosia, Bojeria, Ansietat. Però sobre tot, i desprès de tot, una profunda i dolorosa tristesa que només he pogut superar plorant molt, però molt.

Em cal una mica més de temps per fixar les emocions i els sentiments, I no vull caure en allò de "posar el pilot automàtic" i tirar milles.

Me n'adono que he girat el cap a viure, i a sentir. Per comoditat, per egoisme ... I ara que m'he deixat anar, i ho he deixat tot per allò que sento que pot ser la felicitat, resulta que som tres a la pel.lícula ...

Si, n'hi ha per escriure estona ...

Estic decidint que faig. Vull trobar-me i m'estic donant un temps que a vegades em sembla imprescindible, i que a vegades em tortura.

I en algun lloc, hi ha algú que quan se'n va a dormir, em diu bona nit. I ara és ella qui dorm amb un altre.

No recordo la pel.lícula, però l'escena succeeix dalt d'un autobus de posguerra, on un soldat i una noia acaben sexejant, ell amb el dit del peu, i ella obrint les cames sota la faldilla.

N'he fet moltes, de plataformes, més aviat de Renfe que d'autobus, però no he tingut la sort del teu personatge ... Ben trobat.

Gràcies

Bon vespre ...
He vingut a llegir-te, desprès del teu comentari.
Fa l'efecte que has viscut o vius una relació realment intensa amb algú que no pots tenir al teu costat per alguna raó. Perque les teves paraules em transmeten tota la força del teu dessig i alhora, una frustració.
Es fotut.
Jo he viscut alguna cosa semblant, on era jo qui no volia ser estimat, ni desitjat. I ara m'en dono compte de lo burro que he estat deixant que tot allò passès. Perque hi ha estones, i moments, que són irrepetibles. Però deixar perdre el que havès pogut arribat a ser ... no té perdó.
Vaja comentari literari no ? crec que escrius molt vivencial, i podries polir algunes coses, per que el que tens que explicar té molta força, i a vegades se't menja les paraules ... prova-ho. Et quedaràs més tranquila. Com a mínim, a mi em passa.
Un plaer llegir-te