Coño el García. Gelosia.

Desgraciadament, fent travesses a veure qui t'havies tirat tres cops del teu perfil de Facebook.
Hi ha vàrios candidats. Busco en ordre alfabètic, m'ha semblat que et sortien així a la pantalla del mòbil quan amb tota la ironia anaves dient " aquest també ... ui, i aquest tres cops ¡¡¡"
I recollint trossets del que ha quedat del meu cor. Com si fos de vidre, s'ha trencat, esmicolat. Em temo que caldrà molt de temps, per recollir-los, ordenar-los, i mirar de reconstruir-lo. Tant, que ara mateix penso que no sé si me'n sortiré. Si vull fer-ho.
Coño, el García.
Si. Mal negoci, aquesta tarda. Has tornat a plorar, i has vist en directe com es trencava un cor. Sense tenir cap culpa, ni cap mala intenció. Però s'ha trencat, allà mateix. Em dol saber i no saber qui és.
Fins i tot vas fer l'esforç de fer-me recordar qui era, quan el devies conèixer.
" Avui he conegut a fulanito, que diu que et coneix, és enginyer com tu. ¡Coño, el Garcia! m'ha dit quan has sortit a la conversa ...."
Idiota. No recordava qui era, ni em sonava de res. Un paio que hauria d'haver passat per la història completament inadvertit, darrera d'un comentari que com tants, se m'havien d'oblidar als tres segons. Un paio que si vaig coincidir amb ell, no em deuria merèixer cap mena d'atenció, curiositat o interès.
Aquell paio, que ara mateix ni s'ho deu de pensar, m'ha esmicolat el cor en tants trossets que ... No puc deixar de sentir un mal al pit que em rossega, se'm clava, em burxa ... els teus llavis en els seus, les seves mans pel teu cos, la teva respiració barrejant-se amb la seva ... tres mesos, quedant amb ell, i deixant-te anar als seus braços per oblidar-me. Per oblidar-me ? Es clar, per que jo no et feia cas. No només això. Jo no et respectava, jo no et tenia en consideració. Jo, per sobre de tot, et deia que no t'estimava. I girava i marxava cap a casa.
I aquell paio que ? Segurament et té en algun recó de les seves conquestes. "Me he ligao una tía que aún no me he dado cuenta, y ya me la estaba tirando ¡¡¡ joder, que hambre que tenía la muy .... per què seguir ? " Y hacía de todo, estaba bien enseñada ¡¡¡" No. Ho sento, però no m'ho puc treure del cap.
Més trossets, no hi haurà per on començar el dia que m'hi posi. Si m'hi poso. Per que al final, el dolor, la tristor .. suposo que passaran. I ara, aquí sol ... tinc tantes coses al cap que em venen i em van. Em sento trist. I és com si comencés a disfrutar de la tristor. D'aquesta agonia de punxades cada cop que et recordo explicant-ho com aquell que ha anat al forn a buscar pa.
Em costava respirar. I pensar. I no caure del tamboret. Fins que desprès d'una estona, enmig d'aquell garbuix de sensacions i fiblades, m'ha vingut al cap, no tan clara com voldria, aquella conversa.
Coño, el García.
Sé qui és - t'he dit. I llavors tot d'una has posat cara com de preocupada. I has mirat de treure ferro a la situació, cap aquí, cap allà ... "Digues-m’ho. Si ho encertes t'ho confirmo". No cal. Es igual. No sé el seu nom, però se qui és. Em temo que em passaré hores intentant recordar-lo, per que me'l vas dir. Però jo no tinc tanta memòria com tu, que ho recordes tot fil per randa.
I aquí estic. Intentant estirar de les neurones el nom d'aquell paio. Javier ? Per que és castellà segur. Uff. I a sobre això. M'escalfo el cap en com descobrir-lo. Hauria de passar pels llocs que anaves aquells dies. Estirar de la llengua, amb subtilesa i discreció, a tots aquells que treballaven amb tu, i deixar anar algun comentari una mica lasciu ... " Ostras, fulanita, si .. estaba buena y le iva la marcha ..." A veure si llavors algú segueix el rotllo " Claro, ya me acuerdo, y tanto ¡¡ me parece que se enrolló con ...". I pata-pam. Ja el tinc.
Tot són maneres de distreure aquesta ràbia que sento. Sense motiu. Per que sé que m'estimes. I sé que estaves amb ell, però pensaves en mi. I jo no hi era. I te n'anaves a dormir i em deies bona nit. I bon dia, al llevar-te. A mi, que no hi era. Que no hi volia ser. Que et feia fora del meu costat. Que negava estimar-te ni tan sols una miqueta.
Sense cap dret, em moro de gelosia.
Has trucat per telèfon. "Estic bé. M'ha donat una de les meves, però jo estic bé. I tu ?" Jo també. Amb l'adrenalina que em fa pujar de les parets .. "Si que sembla que t'ho has pres tot molt bé, sentin-te". Si. Ric. Per no plorar. Ara l'adrenalina, la dopamina i la seva cosina ja no hi són. I el meu cervell bull ... en vol, en vol més, i m'ha de torturar amb tota mena de dolors. Síndrome d'abstinència. El dol. Ho he llegit. Una collonada de revista SuperPop. Però real com la vida mateixa. Quan més em burxo, quan més em torturo, millor.
Coño, el García.
Aquell paio. Qui sap on serà, i que deu d'estar fent. Poder no pot dormir perquè li xiulen les oïdes. Que es foti, ja li estaria bé. Fixar-se en tu. Tocar-te. Cabrón. Mai no sabrà que ha tingut entre les mans. La delicadesa que cal per acariciar-te. La tendresa amb que mires i els sorollets que fas quan sents que et faig l'amor. Tanques els ulls i tot el cos se’t torna dur com una pedra. T'ofegues, gemegues, vermella com un pebrot de l'horta. I et deixes caure al llit, sense alè. I em mires. I em fonc.
T'estimo. Però no puc. No puc. Així no, i no sé si en sabré d'alguna altra manera. I no t'ho mereixes. Soc gelós. I se'm mengen. No puc parar de donar-li voltes. No puc. Els teus petons, ara ? no, no els vull. Ja t'ho he dit, i sembla que no li has donat més importància. Sento fastig. T'has abraonat, i m'he encès. T'he sentit el gemec sord que fas quan t'excites. M'abraçaves tant fort, em desitjaves .. M'has posat "palote" i tot. I ho has notat, i has començat a fregar-te com sempre feies...
Però no. Allà ha acabat tot. No m'he vist en cor de fer-me enrere, per no fer-te més mal. Has plorat. M'he tornat a trobar sense saber que fer. Com tantes vegades que t'he fet plorar. Fins que t'has calmat, i hem pogut acabar la conversa. Hem arreglat tot en quatre o cinc frases ben trobades. I hem marxat.
I ara soc a casa. Patint com un animal engabiat. Fent-me mal. I tu, sola o no, estaràs pensant en mi. Per que m'estimes. I jo t'estimo a tu. Però no pot ser.
Ja no t’escriuré més. Ni et trucaré més. I demà, quan em llevi, miraré d'oblidar-te del tot, quan abans millor. Feina, feina i més feina. Qualsevol cosa serà bona. I tremolaré quan arribi la nit, i no tingui més remei que pensar-te. I em vinguin un altre cop les punxades al cor. Amb sort, d’aquí a uns quants dies, seran més fluixes. I desprès, passades unes setmanes, més encara, només de tant en tant. I finalment, amb una mica de sort, d’aquí a uns mesos, ni et recordaré. Bon pla.
Coño, el García.
Ja hi som un altre cop...