A la cuina, tota sola

M'ha agradat a mi també llegir-te avui que hi trec el nas per aqui.

M'agradarà trobar el teu nou relat, a veure que tal .. tinc la impresió que poder compartim més d'una experiència, i segur que en podrem parlar.

Ara mateix em costaria escriure el que em passa pel cap sense caure en la sopa d'emocions que han estat els darrers mesos. I m'ha costat molt de sortir-ne.

Rebuig, Amor, Gelosia, Bojeria, Ansietat. Però sobre tot, i desprès de tot, una profunda i dolorosa tristesa que només he pogut superar plorant molt, però molt.

Em cal una mica més de temps per fixar les emocions i els sentiments, I no vull caure en allò de "posar el pilot automàtic" i tirar milles.

Me n'adono que he girat el cap a viure, i a sentir. Per comoditat, per egoisme ... I ara que m'he deixat anar, i ho he deixat tot per allò que sento que pot ser la felicitat, resulta que som tres a la pel.lícula ...

Si, n'hi ha per escriure estona ...

Estic decidint que faig. Vull trobar-me i m'estic donant un temps que a vegades em sembla imprescindible, i que a vegades em tortura.

I en algun lloc, hi ha algú que quan se'n va a dormir, em diu bona nit. I ara és ella qui dorm amb un altre.

...pel cap a la protagonista del relat mentre té un ganivet a la ma... Quin perill. Quan torni en si potser les verdures estaran tan trinxades que només serviran per a un puré...
Bon relat, és així com la imaginació i el desig ens treuen de vegades de la realitat sense que ni tan sols ens n'adonem...
Bones festes!

Bon vespre ...
He vingut a llegir-te, desprès del teu comentari.
Fa l'efecte que has viscut o vius una relació realment intensa amb algú que no pots tenir al teu costat per alguna raó. Perque les teves paraules em transmeten tota la força del teu dessig i alhora, una frustració.
Es fotut.
Jo he viscut alguna cosa semblant, on era jo qui no volia ser estimat, ni desitjat. I ara m'en dono compte de lo burro que he estat deixant que tot allò passès. Perque hi ha estones, i moments, que són irrepetibles. Però deixar perdre el que havès pogut arribat a ser ... no té perdó.
Vaja comentari literari no ? crec que escrius molt vivencial, i podries polir algunes coses, per que el que tens que explicar té molta força, i a vegades se't menja les paraules ... prova-ho. Et quedaràs més tranquila. Com a mínim, a mi em passa.
Un plaer llegir-te