Descobrint sensacions

Es sorprenent la paciència.
Costa que es faci de nit, la qual cosa segur que em vindrà molt bé. Però de fet, ja fa estona que m'he adonat de com et brillen els ulls, fins i tot en la distància. Un paio ben atent, aquest, que fins i tot t'obre la porta del cotxe. Ara he de córrer, el meu està a mig carrer, per precaució. Tot i que em fa tota la impressió que no el veuries ni que el tinguessis davant dels morros, de com et repasses el paio que t'acompanya. O poder si. Bé, en qualsevol cas, prefereixo haver de córrer.
No se on aneu, així que hauré d'anar al tanto de no perdre de vista el cotxe. Cap problema, el semàfor està amb mi, i un parell de cotxes s'han aturat just al darrera, així que ... com a les pel•lícules. Girem al passeig. Perfecte. Espero que no et porti a casa seva el primer dia ... i s'estiri i et porti a sopar. El transit és lleuger, i m'he d'anar quedant enrere per que no canti massa ... Carai ... em sembla que la nit serà llarga. Autovia. Quin avorriment ... estaria bé tenir un equip de seguiment rotllo 007 ... i estar escoltant el que parleu. Se'm faria més interessant el camí. Ara ja és fosc, i tampoc no em puc despistar massa, per que un instant i si em passo la sortida, us hauré perdut.
- Si, jo ja fa temps que estic sola. Em vaig separar, per que allò no dúia enlloc. I ara em sento amb totes les ganes de viure ... - m'hi jugo el que vulguis que li hauràs deixat anar ... Vaja, ara que passa ? el paio no ha posat benzina abans de recollir-te ? M'hauré de posar al cantó de la botiga si no vull que em vegis. Menys mal que aquesta me la conec d'haver parat algun altre cop. Carai, es passa de llarg els sortidors. Directe a l'aparcament de camions. Ui ui ui ....
Ja fa cinc minuts que el cotxe s'ha aturat. Tot just hi ha un fanal que em deixa veure a contrallum les siluetes que hi ha assegudes al cotxe. Sembla que no teníeu gaire de que parlar. Ja fa estona que us esteu petonejant. Trobo que estàveu afamats. Abans de sopar i tot. Ara aneu al seient de darrera. Em fa l'efecte que endevino per que t'has posat aquell vestit. Per que et costa poc de treure-te'l .. ja ho veig. Au, ja hi som. El cotxe va fluixet de suspensió ... caram com es mou. Deus d'estar concentrada, amb els ulls tancats, a sobre seu, cavalcant per les praderes ... per que et tinc just en front, i m’estàs mirant directament.
Que burro, no ho he tingut en compte, això. I és de primer d'espia. Sembla que el noi vol treballar també ... ara t'ha descavalcat i veig com et costa obrir-te de cames en un cotxe estretó. Ja està. Treu-te les sabates, que li fotràs pel cap, dona. Així. Ara empeny. Mira'l, que aficionat. S'està embafant ... i si obriu les finestres ? us fondreu, amb lo calents que aneu. Així, millor. Segueix empenyent, nano. Ara ja et sento gemegar. Bé, jo i els tres camioners que havien començat a sopar allà mateix.
Sembla que t'ha deixat contenta ... ara ja t'ajups. Al camioner de l'esquerra també li ha agradat com ho fas ... fa estona que està fent la gatzoneta darrera teu, sense perdre detall del que t'estàs menjant ... em sembla que s'està plantejant de demanar-te tanda ... no, em sembla que tot solet ja s'ha fet la feina ... nena, quin èxit, el paio es retira amb la cua entre les cames ...
Ja has acabat. S'obre la porta i escups. Quins modals ... No, no t'has despentinat gaire, però el vestit si que te l'hauries d'abaixar. I tornar a posar-te les calces, es clar. Em sembla que reprendrem la ruta quan el paio es recuperi ... tot i que estic una mica apartat, a la llum del fanal està molt blanc per posar-se a conduir ara mateix ...
Ui quina cobra ¡¡¡ es clar, encara deus tenir els llavis blancs dona ... mira que és de pell fina el noi ...
M'esperaré a que arrenqueu. Em sembla que no cal que em quedi al sopar, per que el que he vist ja és més que suficient.
Si, crec que això de l'amor lliure no està fet per a mi. Ara mateix em sento realment fotut. No és agradable veure la dona que estimes com s'ho fa amb un altre. Ufff...
El vostre cotxe ja fa estona que ha marxat. Suposo que us espera un sopar tranquil i romàntic, i que el paio deu d'estar fregant-se les mans amb les postres. Jo arrenco i me'n torno. Agafo la primera sortida i reprenc el camí que tants de cops he fet. Però em sembla que el món ha desaparegut al meu voltant. Si no fos que tinc el cor com un roure, juraria que m'està venint un infart. Les pulsacions, una suor freda, una mena de punxades que em recorren de dalt a baix ... però continuo conduint.
M'he aturat i m'he baixat del cotxe. És negra nit, i tinc una estelada infinita just a sobre meu. No se sent res, tot just algun d'aquells ocells que no callen a les nits d'estiu quan no pots adormir-te.
I crido. Crido molt fort, amb tota l'ànima. Amb un gemec que m'arrenca l'ànima i em destrossa la gola, com si volés fer fora de mi tota l'angoixa que sento. M'encenc una cigarreta i em foto a tossir. Es clar, que vols. Desprès d’esgargamellar-me ... El fum del tabac sembla que em calma. Sembla.
Me'n torno cap a casa. No me'n se avenir encara del que m'està passant. Però he de continuar endavant. Apreto fort els llavis, i procuro pensar en alguna altra cosa. No se si podré. Em fico al llit. Em dono la volta.
- D'on vens tan tard ? - Res, carinyo, he estat treballant fins tard en aquell projecte que hem d'acabar la setmana que ve. - Fas mala cara ... deus d'estar cansat. - Si, no ha estat un bon dia, demà serà millor. Un petó de bona nit.
Bona nit.