Au va, deixa de fer el tonto i vine a fer la renda

Molt bé, ha sortit molt bé, però podia haver sortit molt malament. Hem rebut carta de l'Ajuntament, demà ens tiren la casa a terra. Mike, les formigues van a la disco?

Ho lamento bastant però no puc valorar aquest relat d'una manera imparcial, considerant que:

a) Hi surto

b) L'autor és persona per mi coneguda i apreciada, especialment desprès d'estar a punt de morir accidentats en una carretera prop de Berga, tot tornant d'un concert dels Brams... Suposo que l'atestat de la Guàrdia Civil (en aquells temps no hi havien gaires mossos i les pallisses policials encara no eren en català) hauria parlat com de costum d'excès de velocitat, tot i que estic segur de que anàvem en primera o com a molt segona amb aquell tronat VW Polo. No crec que haguès estat possible deduïr que ens havíem estimbat perque el conductor patia un atac de riure i duia el cap per sota del volant. La cosa és que no va passar res, de manera que va quedar empíricament demostrat que és perfectament possible que una persona condueixi de nit, alcoholitzada i obviant de mirar la carretera sense prendre mal.

Així doncs, un cop exposades les causes de la corrupció de la meva valoració, he de dir que és un relat collonut, que mereix guanyar qualsevol concurs i que pot esdevenir un referent literari per a les noves generacions, les quals probablement desprès de llegir-lo abandonaran PS3, mòbils, MP4 i demès bajanades i tornaràn a descobrir el gust per la literatura.