Quan els servidors públics obliden què són. A qui es deuen..
Trista realitat. Impotència, desengany i ràbia.
Felicitats per les paraules que descriuen el dolor i l'arbitrària fredor que ens acompanya en lloc de l'escalf que esperem quan ens tornem vulnerables. I tots serem tard o d'hora més febles.

Elegant i suggerent.

Senyor poeta, relatiu a rabiar