Bona nit. T'estime, crec.

Intente dormir però amb aquesta calor tan sufocant és impossible. Estic desficiosa. Se que demà he de matinar però no puc fer res. Esperaré a que arriben les hores més fosques de la nit on la calor es fa més suportable, inclús et permet tapar-te amb un llençolet.

Bé, doncs… i ara que hi faig? D’alguna manera he de passar les hores fins que la son m’abati o es faça de dia.

Intente contar ovelletes, o contar les estreles que hi ha al cel però està ennuvolat. Només puc fer una cosa: provar de no pensar en coses que no vull, no pensar-te ni preguntar-me on hi estaràs ara. Probablement estaràs celebrant la victòria del teu equip de futbol. Però no puc, la teua imatge s’apareix al meu cap de manera inconscient, el teu somriure m’il•lumina quan tanque els ulls i el cor se m’accelera. Bé... només em queda admetre que no puc evitar-ho.

Una vegada posats en faena, ja que no puc evitar pensar amb tu intente arribar a entendre que ens va passar. Pense en milers de preguntes que m’agradaria que em contestessis...

Tu em vas ensenyar que al carrer dels impossibles també hi ha milacres. Que passés alguna cosa entre nosaltres era impossible, més bé a mi m’agradava pensar que era improbable però que també era un poc inevitable. No haveres pogut deixar-me pensar per sempre que era impossible? Perquè em vas posar la mel als llavis i després me la vas llevar? Perquè m’has deixat provar els teus llavis, sentir el teu cor a deu mil revolucions quan estava prop del meu? Perquè m’has deixat passar nits al teu costat i m’has deixat fer-me il•lusions? Ara no puc dormir-me sense tenir ganes d’olorar el teu coll. Quan algú passa pel meu costat amb la teua colònia o amb l’olor de la teua roba se’m rebolquen els budells només d’imaginar-me que pogués estar prop meu.

Ara no se si donar-te les gràcies per tot el que m’has donat o reprimir-te per totes les coses que havera volgut que em donessis. Només se que quan et veig t’ignore, em faig la dura i et mire amb cara d’angúnia, amb uns aires de prepotència que bé saps tu que no són propis de mi i molt menys quan es tracta de tu, com també saps que en el moment en què em mires i es creuen les nostres mirades tornaré a ser teua. Potser eixe siga el motiu per el què no te tornat a mirar.

El dia que vulgues estaré ací per si vols respondre les preguntes que tinc o potser quan tu tornes ja no em trobes. Només m’agradaria que el dia en què em digues ‘’t’estime’’no siga el mateix on jo et diga ‘’et vaig estimar’’.

Bona nit. Que sigues molt feliç allà on sigues i amb qui sigues. Per si t’agrada saber-ho jo ho sóc encara que tu no estigues ací.

Feliços somnis i mil petons.