Suposicions

Un relat de: enut
Ràbia, de sentir que no tot sempre surt com desitges. De pensar en el munt de coses que t'has hagut d'empassar en aquests pocs anys que portes veient la realitat tal com és, cruel, devastadora. D'imaginar-te les que et queden per suportar.
Ràbia en veure que el menor dels teus problemes és que les persones que havies considerat imprescindibles es van distanciant de tu. Busques un perquè i només trobes altres preguntes, cada cop més complicades, més impossibles.
Penses en el que t'han repetit mil vegades "Que ràpid passa el temps" i t'adones de la raó que tenien. Tanques els ulls un moment i en obrir-los ja res és igual.
La teva padrina no recorda ni com et dius i ta mare plora en veure al teu germà, completament enganxat a les drogues.
La vida, la mort...separades per una fina línia, tant important com desconeguda per nosaltres, és així.
Suposo que no hi ha més, suposo que només es val a suposar.

Comentaris

  • enut | 01-07-2012

    Potser tens raó i no tot és tant dolent com ho pinto però hi ha moments en que no pots reprimir el pessimisme. Gràcies Marta! Un petó.

  • Marteta | 30-06-2012 | Valoració: 10

    La vida és complicada, a vegades no basta tancar els ulls per deixar que tot passi... cal aixecar-se i discutir amb els problemes, per resoldre'ls, per afrontar-los, al igual que amb les noves preguntes que se't plantetgen.
    Cal moure's, mai quedar-se aturat. I pel que fa a les persones del teu voltant, a pesar de que tu no ho notis, si elles de veritat t'estimen sempre estaràn allà en els moments que tu més ho necessitis.

    Una besada!


    Marta

l´Autor

Foto de perfil de enut

enut

4 Relats

10 Comentaris

2583 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de l'autor