Salut, Gerard!
Aquest poema el trobo preciós, ja ho saps. Tant, que se m'humitejaren els ulls quan el vaig llegir, potser perquè parla de la millor terreta del món i de les desgràcies i els desgraciats que ha hagut de patir i pateix. Però, com bé dius, la lluita segueix anant avant i, ni avui 25 d'abril, ni cap dia, deixarem de cridar que volem uns PAÏSOS CATALANS LLIURES!
Ens trobarem aquest dissabte a València!
Una abraçada,
Caterina
P.S.: Aquest és el primer comentari que faig i m'alegra haver-me estrenat amb un poema ple d'imatges genialment trobades i cenyit (que no encotillat...) a una mètrica acurada. No en va, l'he valorat amb la nota més alta (sense que això serveixi de precedent...).