Mentre les estrelles llueixin ni que sigui sota un cel de neó, tot és possible.

M'agrada que comentis els meus versos un per un, així sé exactament la teva opinió. Almenys en algunes reflexions estem d'acord.
Gràcies.

Falcarem bé la taula, oi tant! encara que el brou, (malgrat els ingredients) no sigui com voldriem, torna Nadal!
Has retratat magníficament el nostre comportament, inconscient i banal, sort que la poesia ens ajuda!
Que tinguis Bones Festes!

De nou vull agraïr-te els teus comentaris, últimament ja els espero.
Gràcies

Ser la petita ombra
quan vulguis reposar.

No cal afegir-hi res més. És perfecte, dos versos que ofereixen la imatge més pura del ver amor.
Enhorabona

donadesal

No hi ha silenci
més clar ni més explícit
que el de l'estona
en que unim les mirades
de l'amor absolutes.

donadesal

No hi ha silenci
més clar ni més explícit
que el de l'estona
en que unim les mirades
de l'amor absolutes.

donadesal



Vols dir que no asserena l'ànima el silenci?

Uns pensaments molt bonics, deixa'm que t'hi afegeixi un haikú :

Si serpenteges,
oh sol!, camins de joia,
em prens i em cremes.

Gràcies pels teus comentaris al meu blog, els trobo preciosos.

donadesal

Nomès la llàgrima
és la saó que em queda
per a nodrir-me.