Gràcies...

Un relat de: onatge

Gràcies...


Quan el gran fred
et penetra sense
que li obris la porta,
deixa'l passar,
també és vida.


Però no t'oblidis
de viure i no
et deixis lligar
per cap creu...


Que ningú no
et robi el teu
silenci, en ell
hi ha la teva veu,
ell és la joia
del teu ser...


No et facis
massa preguntes,
tot és més senzill
del que ens preguntem.


Del darrer foc
sempre en som
una flama...


No cerquis la
felicitat enfora;
tot està dintre teu.


La lluna regeix
les teves marees
de dona, ves
al seu onatge.
Et desitjo que
la rutina social
no et faci mai
bon profit...


Per la vida
no hi caminis
ni massa de pressa
ni massa a
poc a poc,
camina al teu aire.


Segurament
que pensaràs
que estic foll,
i a mi què.

He tingut ganes
de collir quatre
mots i unes paraules.
L'accent és net,
com a molt
hi ha alguna
metàfora...


En el fons
del fons
què som
sinó això.



Intenta compartir
el viure sense
que això sigui
esclavatge o presidi.


Als sentiments
dóna'ls sal
quan t'ho demanin,
i caliu quan calgui.

Tu que tens ulls
per veure la vida,
no et deixis
enredar per cap
fals profeta.


Quan et vinguin
llàgrimes sembra
llàgrimes, elles
fertilitzaran la
terra de l'ànima.
Però no t'oblidis
de sembrar també
la flor del teu somriure.


El temps és una dalla
que va segant
el nostre camp
de vida, no
ajornis el viure.


Estimar no té
sinònim, morir,
tampoc.



En tota tempesta
sempre hi ha
un far que et
guia a bon port.


A la revetlla
dels sentits,
balla i salta i dansa,
respira les flors
de dia i els
cactus de nit.


Et desitjo
que la brisa
no sigui
mai oratge,
i si és..., ferma
bé portes i finestres.


Sempre és millor
anar contra corrent
que no deixar-se
endur pel corrent.


Si camines
descalça per la sorra
veuràs la teva petjada.
Trobaràs petxines
buides, testaments
d'amor, promeses,
penyora de lluna
entre la roca bruna.


A la barca
la xarxa plena
de poemes nascuts
d'il·lusió i passió.


"A lo poble" hi
tens les teves arrels.
Totes les llengües
d'enveja, com si
fossin castanyes
posa-les al foc
i remena lentament...


Tens la força
de ser dona-persona.
Tens les arrels
indòmites
només la llibertat
de viure calma
el teu crit,
i si estimes
ets bressol de
passió i desig.
Trobaràs el teu
company per fer
el camí, llavors
serà igual on
estigui escrit
el destí, viuràs
l'ara i aquí.


Ara ja deus
haver vist
que la meva
relació amb
les paraules
és una follia
sense avís.



Et desitjo
un bon bagatge
i vida, i que
siguis feliç
no t'ho puc
donar per escrit,
vas i aniràs
fen el teu camí
i quan trobis
una cruïlla,
hauràs de decidir...


No pateixis,
ja s'ha acabat.


onatge

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    donadesal | 22-09-2009

    Uns pensaments molt bonics, deixa'm que t'hi afegeixi un haikú :

    Si serpenteges,
    oh sol!, camins de joia,
    em prens i em cremes.

    Gràcies pels teus comentaris al meu blog, els trobo preciosos.

    donadesal

  • deixaré que l' oratge em renti cos i ànima[Ofensiu]
    Avet_blau | 24-08-2009 | Valoració: 10

    Hi ha molta vida
    darrera aquestes reflexions:
    sobretot quan el silenci,
    forma part de la teva fortuna.

    Saber callar,
    i mirar-se l' interior,
    i veure com respira la propia ànima.

    Buscar i compartir, si escau
    la sal i el caliu,
    sembrant somriures
    vora la dalla que ens segueix.

    Potser deixarè que l' oratge,
    m' empapi cos i ànima,
    i em renti angoixes,
    i netegi malsons,
    perque segur que un nou sol,
    m' exigugarà la sal i les llàgrimes.

    * excel.lent

    Avet

  • Gràcies a tu per aquest meravellós poema ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-08-2009 | Valoració: 10

    No he patit pas, no se'm ha fet llarg, com més llegia més desitjava llegir .
    Des de l'inici enalteixes la vida i despertes els sentiments.
    He gaudit molt amb aquest poema ple de missatges i bons desigs.
    No et podria dir quina estrofa m'agrada més, però aquesta ...

    Estimar no té
    sinònim, morir,
    tampoc.

    ....La trobo preciosa.

    Et felicito per la facilitat que tens en fer i fer poemes, he llegit el teu escrit al fòrum,
    Ja t'aniré comentant, acabo de llegir tots els que t'ha publicat avui i he sentit el desig de comentar-te aquest primer.
    Gràcies també pel teu comentari, m'ha agradat molt com l'has anomenat "Postal".

    Fins aviat,
    Núria

  • Tot el poema[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-08-2009

    és una meravella però deixa'm destacar els versos que m'han agradat més:
    "Estimar no té sinònim, morir tampoc" i els cinc que comencen dient : "Quan el gran fred et penetra sense que li obris la porta...."
    Sento no saber fer comentaris més en consonància amb els teus poemes però ja saps que ets un dels meus poetes preferits.
    Una carinyosa abraçada.
    Nonna_Carme

  • mare meva![Ofensiu]
    ivette | 23-08-2009

    quina preciositat!!!! cada frase cada vers, que maco!!!! felicitats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

847 Comentaris

349237 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com