Sóc nova en tot això dels relats en català, aquest és el primer poema que he llegit, no se pas com l'he trobat però m'ha fet entrar en tot això, merci.

Realment veritat, com més lluny tenim a qui estimem, o quen més temps fa que no el tenim...més mal fa la seva absència, més es nota aquell vuit...només tenim el temps el costat.

Molt bonic, de debo.

Crica