Cercador
Absència
Un relat de: errebe- Compartir:
·
Per recordar-te en la absència
hom va dir que mirant al cel
posés el teu nom a un estel
i així sentiria ta presència.
Però quin astre he de triar
que tingui prou calidesa
i en ell hi vegi la tendresa
que de tu vull recordar?
Una estrella llunyana, potser?
petites, sempre aclucant l'ull
no, recordar-te lluny no vull
i per veure-la nit s'ha de fer.
El sol... es l'estrella més gran,
càlida, forta, espectacular
mes no, no es deix ni mirar
i molt llargues les nits es fan.
La lluna... molt més propera,
blanca, suau, com l'albada
tampoc, set dies amagada
quan és nova et diu: espera!.
Ni astre, ni lluna, ni estel
em fan amainar la tristor,
si no tinc la teva escalfor
em sento morir d'anhel.
En tot objecte i a tot moment
estaràs per sempre al meu cor,
no em calen estrelles pel record
perquè en mi sempre ets present.
Si ets absent...
encara t'estimo més, estimada.
R.B. <08·06>
Comentaris
-
M'ha vingut al cap...[Ofensiu]angie | 25-08-2006
aquella cançó que segurament coneixes :
"Dicen que la distancia es el olvido
pero yo no consigo esa razón
más seguiré siendo el cautivo ..."
Els humans tenim aquest "do", ens costa gaudir plenament d'allò que tenim a la vora i en canvi, frisem per aconseguir-ho quan ja ha marxat o és ben lluny (fins i tot escrivim poemes com aquest, enlloc d'expressar-ho directament, jejejeje).
Alguna rima és massa dura però el conjunt del poema no està malament. L'estrofa que més m'ha agradat és :
"La lluna... molt més propera,
blanca, suau, com l'albada
tampoc, set dies amagada
quan és nova et diu: espera!."
Encantada d'haver-te llegit, espero continuis per aquí i ens ensenyis més cosetes, s'aprèn molt dels altres...
angie
-
Veritat absoluta[Ofensiu]crica | 23-08-2006
Sóc nova en tot això dels relats en català, aquest és el primer poema que he llegit, no se pas com l'he trobat però m'ha fet entrar en tot això, merci.
Realment veritat, com més lluny tenim a qui estimem, o quen més temps fa que no el tenim...més mal fa la seva absència, més es nota aquell vuit...només tenim el temps el costat.
Molt bonic, de debo.
Crica -
M'ha agradat...[Ofensiu]melisucre | 23-08-2006 | Valoració: 9
Un bon poema, sobretot m'ha agradat el "joc" que fas amb els astres (la lluna, el sol...). Enhorabona, et seguié llegint!
-
És cert !![Ofensiu]Yuna | 23-08-2006 | Valoració: 8
Quan més lluny tenim a qui estimem, més enyorem en tot moment la seva companyia!! I res, ens és suficient per recordar-t'ho....
Enhorabona i benvingut !
Txell
-
És cert !![Ofensiu]Yuna | 23-08-2006 | Valoració: 8
Quan més lluny tenim a qui estimem, més enyorem en tot moment la seva companyia!! I res, ens és suficient per recordar-t'ho....
Enhorabona i benvingut !
Txell
Valoració mitja: 8.75
l´Autor
26 Relats
36 Comentaris
29548 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
Nascut a Vilafranca el darrer any de la dècada dels 50, un mes avans de la revolució de Cuba.No se si escric be o malament, el que sí es cert es que em manen els sentiments...
Gràcies per tot, per legir-me, per les crítiques, bones o dolentes i no dubteu em corregir-me sempre que faci falta.
Ah! perdoneu alguna falta ortogràfica que se'm escapi (vaig anar a col·legi a l'época del Sisquet), i no he fet mai cap curs de català.