Casa, terra, llar

Quan torne a tu vull descans,

cerque la pau i l’alé de poble,

carrers tranquils, temps detés,

ets meditació viva quasi sempre;

i bons records, grans sabors,

l’olor dels records és teua.

De tu no em puc refiar, però,

tens un costat salvatge

i de sobte saltes,

desprevinguda m’agafes

i em fas girar del revés,

em poses cap per avall, com si gaudires

d’haver-me sorprés,

de reptar-me, de posar-me

a prova, per si deixe d‘estimar-te.

Però com vaig a deixar-te?

Tu ets tan meua com jo sóc teua,

casa, vida, carrer, record,

sabor, color, passat, present,

present cada volta menys,

i cada volta amb més anhel.

No crec que tu a mi em necessites,

com et necessite jo a tu,

tornar a tu després d’unes setmanes

de solitud, al bosc de ciment.

Però em vens de tant en tant a visitar,

al meu cap vens, al meu cor,

en un record ets, en una olor,

una recepta vella que jo conega,

somriures càlids, abraçades fidels,

en les veus que posen música als records,

als meus desitjos i als agraïments.

Em fas mal, gairebé també,

com no me n’has de fer si jo t’estime?

Ah, però també m’estimes tu,

tot i que mai m’ho dius, ho sé,

tot i que vas canviant, no perds,

la teua essència mantens,

en tusóc jo, en tu he nascut,

i m’he criat, he crescut,

la teua essència és meua,

jo sóc teua i tu meua,

sóc tu, tu ets, jo, som una les dues,

som tots, som teus,

la nostra història tu ets,

la dels que anem i tornem,

dels que hem marxat,

dels que vindrem,

I tu has estat, estàs i estaràs,

i nosaltres esdevindrem

teus, el teu futur passat,

el teu absent present,

mentre hi hagi un benisser,

o un fill, o un net,

tots els que hem sigut tu,

serem tu, de nou, en ells.