Emocionant!
Jo també vull un poble que s'estima. "Perquè sí, perquè tinc ganes d'estimar..."
Gràcies per aquestes paraules carregades de sentiment i de força. Una forta abraçada, amic Pep.

Senzill i bonic. La mar riu!

No conec el lloc del qual parles, però és gairebé com si ja hi haguera estat. El teu relat ple de detalls i de sensibilitat el descriu perfectament. Fa enveja i ganes de passar un dia com aquest allí, amb la pluja, amb la mar, amb tu, i els vells, amb els quals és una sort poder parlar...

Hola Pep! Valent i necessari el teu poem, hi estic totalment d'acord. "Teniu tast de fel i ens porteu records de socarrim"... genial. T'acabe de descobrir i crec que et llegiré més sovint. Una abraçada i a continuar!