Crida

Un relat de: Pep

CRIDA


Ara diré; clavem ben fonda la rella
Que el poema poca cosa pot fer.
Hem de guanyar-nos l'albada
amb tot d'abraços
amb mil rosers.

I pels carrers de la vila
i pels balcons de ciutat,
han de florir germanies
amb noves vides
amb forts lligams.

Hem de mirar-nos el rostre
els ulls ens hem de fitar,
així veïns i veïnes
que mai no es veien abans
ho tindran ben fàcil
allò de voler-se, allò d'estimar.

Bon vent per cada dia
i cada dia el rostre net,
vull un poble que s'estima
amb la cara alta, amb el gest novell
amb la mà estesa pel qui no té res.

Així el futur serà nostre
el nostre poble el de tots,
perquè la rella que solca
la saviesa d'on venim
obrirà de nou les portes
a l'albada que parim.

Pep


Comentaris

  • La mà estesa[Ofensiu]
    Boira27 | 06-05-2012 | Valoració: 10

    Emocionant!
    Jo també vull un poble que s'estima. "Perquè sí, perquè tinc ganes d'estimar..."
    Gràcies per aquestes paraules carregades de sentiment i de força. Una forta abraçada, amic Pep.

l´Autor

Foto de perfil de Pep

Pep

41 Relats

34 Comentaris

35638 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Amigues i amics. Fa trenta anys que vaig fer trenta anys.
Soc d'un poble de l'Horta valenciana anomenat Alaquàs
No vaig anar a l'escola ni allò mínim que fora desitjable. O siga que puc mostrar-vos un migrat certificat d'estudis primaris; molt primaris.
M'agrada que ploga; al meu país hi plou poc
Crec en Déu. Crec que és feu home en Jesús de Natzaret. Em sent afortunat per això.
Soc tècnic de so.
Fume "caliquenyos" valencians.
Soc autodidacta i me n'he sortit, però no us ho recomane.
Tinc dues filles i un fill, mel! La meua estimada es diu Empar; ¡més mel!
Estime la vida i crec en la bondat de la gent.
M'estime la mar. Em te el cor pres. M'agrada furgar-li la panxa.
Patisc des de fa no en se quant d'anys de migranyes i això fa que visca cada
bocí de benestar com si fos un regal.
Les converses amb amics, família o coneguts no les canvie per res.
Escriure sempre m'ha agradat. De jovenet
hi col·laborava en publicacions clandestines -o no- i de lluita per les llibertatsdemocràtiques.Despres en mogudes de moviments d'Esglesia i també nacionalistes.
D'uns anys ençà que estic pres per una obsessió que em fa llegir i escriure poesia sovint. Em fa sentir-me molt be. Crec que puc aportar alguna cosa.
D'antuvi el meu agraïment pels vostres suggeriments sobre tot si son sincers.
Crec que sovintejaré aquesta casa.
Ens llegirem sovint.
M'agrada relatsencatalà.